Aquest tema explica com es coordinen els diferents cossos policials que operen a Catalunya: els Mossos d'Esquadra, les policies locals i les forces i cossos de seguretat de l'Estat (FCSE). Estudiaràs els òrgans de coordinació (Junta de Seguretat, Comissió de Policia de Catalunya, juntes locals de seguretat...), la Llei 4/2003 d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, i la cooperació policial internacional: Interpol, Europol i el sistema d'informació Schengen (SIS). És un tema molt preguntat perquè està ple de dates, òrgans, articles i xifres concretes.
1. El concepte de coordinació policial
La seguretat es desenvolupa des dels tres nivells de l'Administració pública: l'Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments. Com que és una competència compartida, cal la coordinació entre els respectius cossos policials, i això pressuposa l'existència d'un sistema de seguretat pública.
Un sistema de seguretat pública és el conjunt d'administracions, òrgans, autoritats i serveis que contribueixen a garantir la llibertat i la seguretat dels ciutadans i l'ordre públic. Aquest sistema:
- Preveu la distribució d'obligacions entre els agents que hi participen.
- Regula les relacions jurídiques i tècniques que mantenen entre si.
- Estableix la necessitat d'intercanvi d'informació i l'homogeneïtzació dels mitjans i els sistemes per facilitar l'acció conjunta.
A Catalunya operen, amb competències diferents:
- La Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra (PG-ME).
- Les policies locals.
- Les forces i cossos de seguretat de l'Estat (FCSE): la Policia Nacional (PN) i la Guàrdia Civil (GC).
📌 Dada clau: La coordinació policial entre la Policia de la Generalitat i les FCSE s'articula a través dels acords de la Junta de Seguretat de Catalunya.
L'Estatut d'autonomia de Catalunya (EAC) configura la Junta de Seguretat com a òrgan de caràcter administratiu de coordinació entre la Policia de la Generalitat i les FCSE. És concebuda com un instrument de cooperació entre administracions i està integrada per un nombre igual de representants del Govern central i de la Generalitat.
Pel que fa a les policies locals, l'article 164.2 de l'Estatut estableix que pertoca a la Generalitat:
- El comandament suprem de la policia autònoma.
- La coordinació de l'actuació de les policies locals.
El marc legal de la coordinació
La Llei orgànica 2/1986, de forces i cossos de seguretat
Parteix del caràcter concurrent de l'exercici de la competència de seguretat pública: respecta l'autonomia de les diferents esferes de l'Administració, però remarca la necessitat d'intercomunicació entre els dos cossos de seguretat de l'Estat (GC i PN).
- Article 3: proclama el principi de cooperació recíproca i el de coordinació orgànica.
- Article 12: llista les funcions de la GC i de la PN, i estableix que les FCSE estan obligades a la cooperació recíproca en el desenvolupament de les seves competències.
- Article 38: llista les funcions de les policies autonòmiques, distingint entre les pròpies i les que exerceixen en col·laboració amb les FCSE. Aquestes últimes són:
- a) Vetllar pel compliment de les lleis i altres disposicions de l'Estat i garantir el funcionament dels serveis públics essencials.
- b) Participar en les funcions de policia judicial.
- c) Vigilar espais públics, protegir manifestacions i mantenir l'ordre en grans concentracions humanes. Aquesta funció correspon prioritàriament a les policies autonòmiques, sense perjudici de la intervenció de les FCSE quan, a requeriment de les autoritats autonòmiques o per decisió pròpia, ho considerin necessari les autoritats estatals.
- Article 53: regula les competències de la policia local. Moltes s'exerceixen amb intervenció d'altres policies:
- La instrucció d'atestats per accident de circulació dins del nucli urbà s'ha de comunicar a les FCSE, igual que les diligències de prevenció i accions per evitar delictes en el marc de col·laboració de les juntes locals de seguretat.
- En la protecció de manifestacions i el manteniment de l'ordre en grans concentracions, la policia local només intervé a requeriment previ i a títol de col·laboradora de les FCSE i de les policies autonòmiques.
- En les funcions de policia judicial, actua com a col·laboradora de les unitats orgàniques de la policia judicial.
⚠️ Atenció: No confonguis els rols de l'article 38 i el 53. En vigilància d'espais públics i manifestacions, la funció correspon prioritàriament a les policies autonòmiques; la policia local només hi participa a requeriment previ i com a col·laboradora.
La LO 2/1986 també preveu mecanismes institucionals d'auxili i cooperació per a les comunitats autònomes que no poden crear policia autonòmica: les FCSE els fan les funcions policials, o bé es fa una adscripció funcional d'unitats de la PN a les comunitats que tinguin previst crear una policia pròpia però no puguin sufragar-ne la despesa.
La Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra
- Article 12.2: totes les funcions atribuïdes al cos de Mossos d'Esquadra s'han de complir sota els principis de cooperació, coordinació i col·laboració mútua amb la resta de FCS.
La Llei 16/1991, de 10 de juliol, de policies locals
- Article 12.2: les funcions de policia judicial s'han de complir d'acord amb els principis de cooperació mútua i col·laboració recíproca amb la resta de FCS.
⚖️ Marc legal: Tres lleis clau amb article "de coordinació": LO 2/1986 (FCS, art. 3, 12, 38, 53), Llei 10/1994 (PG-ME, art. 12.2) i Llei 16/1991 (policies locals, art. 12.2). Curiosament, la Llei 10/1994 i la Llei 16/1991 situen el principi de cooperació al mateix article: el 12.2.
2. La coordinació amb les FCSE. La coordinació amb les policies locals de Catalunya
2.1. La coordinació amb les forces i cossos de seguretat de l'Estat
Entre el cos de Mossos d'Esquadra i les FCSE (GC i PN) hi ha dos nivells de coordinació: la institucional i l'operativa.
2.1.1. Coordinació en l'àmbit institucional
L'EAC configura la Junta de Seguretat (article 164.4) com a òrgan de caràcter administratiu encarregat de coordinar l'actuació de la Policia de la Generalitat i les FCSE. És un instrument de cooperació entre administracions, integrada per un nombre igual de representants del Govern central i de la Generalitat (5/5).
📌 Dada clau: En el si de la Junta de Seguretat es van adoptar els transcendents acords del 17 d'octubre de 1994, que van desbloquejar el pla de desplegament. L'any 1994 el cos de Mossos d'Esquadra va començar el desplegament a Catalunya, substituint progressivament les FCSE.
L'article 50 de la LO 2/1986 estableix que la Junta de Seguretat és l'òrgan competent per resoldre les incidències que es produeixin en la col·laboració entre les FCSE i el cos de Mossos d'Esquadra. Per això ha de rebre informació periòdica del subdelegat del Govern central i de les autoritats autonòmiques sobre les deficiències observades en la coordinació, l'auxili mutu i la informació recíproca, i aquests han d'indicar les mesures correctes per resoldre els problemes.
La regulació de la Junta de Seguretat està prevista per Resolució de 28 de desembre de 1982. Funciona com els òrgans col·legiats i pren els acords per unanimitat.
Funcions de la Junta de Seguretat:
- Coordinar l'actuació de la Policia de la Generalitat i de les FCSE.
- Determinar l'Estatut, el Reglament, les dotacions, la composició numèrica, l'estructura i el reclutament de la Policia de la Generalitat.
- Coordinar les tasques de les FCSE a Catalunya amb l'actuació de les policies locals.
- Conèixer la delimitació de les funcions policíaques que, amb caràcter exclusiu, corresponen a Catalunya a les FCSE, a la policia autònoma i a les policies locals.
Composició: 5 representants del Govern central + 5 de la Generalitat, presidida pel president de la Generalitat de Catalunya. Els representants de la Generalitat són:
- La persona titular del Departament d'Interior i Seguretat Pública.
- La persona titular de la Secretaria General del Departament d'Interior i Seguretat Pública.
- La persona titular de la Direcció General de la Policia.
- La persona titular de l'Assessoria Jurídica del Departament d'Interior i Seguretat Pública.
💡 Recorda: Junta de Seguretat = 5+5, presidida pel president de la Generalitat, acords per unanimitat, regulada per Resolució de 28-12-1982, i resol incidències segons l'article 50 de la LO 2/1986.
2.1.2. Coordinació en l'àmbit operatiu
Hi ha diferents òrgans de coordinació operativa, entre d'altres:
- La Sala de Coordinació Interpolicial de Catalunya: creada per acord de la Junta de Seguretat de Catalunya com a instrument d'intercanvi d'informació, desenvolupament de col·laboració tècnica, alimentació de bases de dades corporatives i increment de les relacions entre cossos policials.
- Les comissions de coordinació policial de diferents àmbits territorials i no permanents.
En matèria de policia judicial, el Reial decret 769/1987, de 19 de juny, sobre regulació de la policia judicial, modificat pel Reial decret 54/2002, de 18 de gener, va crear dos tipus de comissions per harmonitzar i unificar la direcció de les forces policials adscrites a la investigació criminal:
- a) Comissió Nacional de Coordinació de la Policia Judicial.
- b) Comissió Provincial de Coordinació de la Policia Judicial.
⚖️ Marc legal: La coordinació de la policia judicial la regulen el RD 769/1987, de 19 de juny (modificat pel RD 54/2002, de 18 de gener), amb les comissions Nacional i Provincial de Coordinació de la Policia Judicial.