Aquest tema explica com s'organitza el Departament d'Interior i Seguretat Pública de la Generalitat: quines funcions té, quina estructura, i quins organismes en depenen — la Direcció General de la Policia, l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, el Servei Català de Trànsit i el Centre 112. També recorre tota la història del cos de Mossos d'Esquadra des del 1719 fins al Pla Mossos 2030. És el tema més llarg de la guia i un dels més preguntats: dates, decrets i noms d'òrgans hi cauen segur.
1. Funcions del Departament d'Interior i Seguretat Pública
Les funcions genèriques del Departament es recullen en el Decret 133/2024, d'11 d'agost, de creació, de denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments en què s'organitza el Govern i l'Administració de la Generalitat de Catalunya.
Les funcions són:
- La seguretat ciutadana.
- El trànsit.
- Les emergències i protecció civil.
- La prevenció, extinció d'incendis i salvament.
- Els espectacles públics i les activitats recreatives.
- La vigilància, control i col·laboració en la gestió del medi natural, i la protecció i prevenció integrals del medi ambient, mitjançant el Cos d'Agents Rurals.
- Qualsevol altra funció que li atribueixin les lleis i altres disposicions.
Aquestes funcions es concreten en el desenvolupament competencial de cadascun dels òrgans que doten d'estructura el Departament.
⚖️ Marc legal: Decret 133/2024, d'11 d'agost — norma que fixa les funcions genèriques del Departament d'Interior i Seguretat Pública dins l'organització del Govern de la Generalitat.
2. Estructura del Departament d'Interior i Seguretat Pública
L'estructura actual del Departament es recull al Decret 12/2023, de 24 de gener, de reestructuració del Departament d'Interior i Seguretat Pública. La guia remarca especialment aquests articles i òrgans:
| Article | Òrgan |
|---|---|
| 1 | Estructura del Departament |
| 4 | Secretaria General |
| 5 | Direcció de Serveis |
| 36 | Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments |
| 85 | Direcció General de Protecció Civil |
| 98 | Direcció General d'Administració de Seguretat |
| 106 | Direcció General de Coordinació de les Policies Locals |
| 109 | Direcció General dels Agents Rurals |
📌 Dada clau: L'estructura del Departament la fixa el Decret 12/2023, de 24 de gener; les seves funcions, en canvi, les fixa el Decret 133/2024, d'11 d'agost. No confonguis els dos decrets.
3. Funcions i estructura de la Direcció General de la Policia
El Decret 57/2023, de 21 de març, de reestructuració de la Direcció General de la Policia, recull les funcions i l'estructura actuals de la Direcció General de la Policia (DGP). Els articles i òrgans que cal conèixer són:
| Article | Òrgan |
|---|---|
| 1 | Direcció General de la Policia |
| 2 | Estructura organitzativa de les unitats policials de la DGP |
| 3 | El Gabinet del Director General |
| 7 | Prefectura de la Policia |
| 11 | Centre de Comandament de la Prefectura |
| 16 | Comissaria Superior Territorial |
| 17 | Regions policials |
| 18 | Àrees bàsiques policials |
| 39 | Regió Policial Virtual |
| 43 | Comissaria General de Mobilitat |
| 54 | Comissaria Superior de Seguretat Ciutadana |
| 55 | Comissaria General d'Intervenció |
| 80 | Comissaria Superior Tècnica |
| 89 | Comissaria General d'Investigació Criminal |
| 109 | Comissaria General d'Informació |
| 120 | Comissaria General de Tecnologies de la Informació i la Comunicació |
| 134 | Comissaria General de Relacions Institucionals, Prevenció i Mediació |
| 146 | Comissaria General d'Investigació Interna i Afers Disciplinaris |
| 155 | Comissaria General d'Inspecció i Avaluació |
| 164 | Subdirecció General d'Administració i Serveis |
| 177 | Subdirecció General de Recursos Humans |
| 186 | Subdirecció General d'Assistència i Assessorament Jurídic |
⚖️ Marc legal: Decret 57/2023, de 21 de març, de reestructuració de la Direcció General de la Policia — és el decret vigent que ordena tota l'estructura policial, i és fruit del procés de transformació del Pla Mossos 2030 (vegeu 4.1.5).
4. La Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra
4.1. Transformacions i evolució del cos de Mossos d'Esquadra
4.1.1. 1719-1983. Orígens i període històric
Malgrat tenir els orígens a principis del segle XVIII, no és fins ben entrat el segle XX que els Mossos d'Esquadra esdevenen un referent com a cos policial modern al servei de les institucions catalanes.
El naixement (1719). El nom de Mossos d'Esquadra té el seu origen l'any 1719, quan es crea una força armada formada per civils i paisans, que vesteix de manera militar, amb la funció de protegir els béns de les rutes comercials, les fires i els mercats de Catalunya. Va representar una transformació en la idea de seguretat pública: fins llavors la seguretat interior estava reservada a l'exèrcit, i la població quedava desprotegida quan aquest marxava a una campanya exterior.
Context històric. Amb la mort del rei Lluís XIV de França, al final de la Guerra de Successió, les aspiracions del seu net Felip V pel tron francès es van multiplicar, fet que va iniciar la guerra contra el pretendent Carles d'Àustria. Els partidaris austriacistes catalans es van fer forts contra Felip V. La guerra perdura fins a la caiguda de Barcelona l'11 de setembre de 1714.
Posteriorment, el 21 d'abril de 1719, el capità general de Catalunya crea el cos de Mossos d'Esquadra amb la finalitat de mantenir l'ordre públic, en substitució del sometent (institució catalana), i perseguir els últims reductes dels miquelets partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria.
📌 Dada clau: El cos es crea el 21 d'abril de 1719 pel capità general de Catalunya, per mantenir l'ordre públic, substituir el sometent i perseguir els miquelets austriacistes.
Organització inicial. Els Mossos s'estructuraven en esquadres de paisans sota les ordres d'un comandament; cada esquadra s'organitzava en grups o escamots. Apareix llavors la figura de Pere Anton Veciana, comandament d'un escamot i destacat lluitador a favor de la causa filipista, que anys després serà nomenat comandant en cap.
En els seus orígens, el cos és un institut armat de naturalesa civil, amb doble dependència, civil i militar. Depèn de la Reial Audiència del Principat de Catalunya com a força de policia judicial.
Dissolució i restabliment (1721). Després d'acabar la guerra amb França i signar els tractats de pau de la Haia, les esquadres es dissolen al juliol de 1721, amb excepció de les de Cardona i Valls, que són reorganitzades pel capità general el 24 de desembre de 1721 i passen a denominar-se Escuadras de Paisanos Armados.
💡 Recorda: Que les esquadres de Cardona i Valls sobrevisquessin a la dissolució de 1721 és el que permet considerar els Mossos d'Esquadra una de les policies més antigues d'Europa.
L'era Veciana. L'any 1729, Pere Anton Veciana passa a ser comandant en cap dels Mossos d'Esquadra; es reorganitzen les esquadres i n'augmenta el nombre d'efectius. A partir de llavors, el comandament passa a ser de la família Veciana de manera permanent.
L'any 1736 hi havia Escuadras de Paisanos Armados en onze poblacions: Valls, Riudoms, Piera, l'Arboç, Solsona, Amer, Santa Coloma de Farners, Sant Celoni, Falset, Torres de Segre i Figueres. A cada destacament hi havia entre 5 i 9 mossos i un cap. El comandament del cos tenia rang de coronel de l'exèrcit i els caps s'equiparaven a un tinent. A la fi del segle XVIII el cos constava de 126 homes.
Funcions inicials:
- Neutralitzar la delinqüència comuna local als pobles on estaven desplegats.
- Perseguir bandolers i homes armats perillosos, als quals requisaven les armes.
- Perseguir caçadors furtius de les terres senyorials i de llocs prohibits (reflex de la transició de l'antic règim cap al capitalisme).
- Funcions més residuals: trasllat de detinguts cap a les ciutats i evitar la prostitució i els jocs il·legals.
- A partir de l'any 1776, fer d'escorta del president de la Sala del Crim de la Reial Audiència de Barcelona, servei que realitzaven de paisà.
Reglaments. El 8 de juny de 1719 s'aprova el primer Reglament de les Esquadres de Catalunya, que n'especifica la naturalesa i les competències. El 27 de maig de 1817 s'aprova un nou Reglament, que en detalla l'organització i els drets, deures i càstigs. A mitjan segle es fa el reglament de l'uniforme (fins llavors: gorra de copa, jaqueta, espardenyes de set betes de cinta blava i manilles de cordó gruixut blanc); es modifica la uniformitat al·legant motius policials, perquè les esquadres no fossin tan visibles en perseguir delinqüents.
📌 Dada clau: Primer Reglament de les Esquadres: 8 de juny de 1719 (naturalesa i competències). Segon Reglament: 27 de maig de 1817 (organització, drets, deures i càstigs).
Segle XIX: abolició i restabliment parcial.
- 1836: la família Veciana renuncia al comandament, després de 115 anys ininterromputs al capdavant del cos.
- 1868: amb la Revolució de la Gloriosa, l'abdicació d'Isabel II i la fi del regnat dels Borbó, el general Prim aboleix el cos per considerar que tenia una adscripció monàrquica. Van ser substituïts per la Guàrdia Civil.
- 1876-1877: consolidada la restauració borbònica, les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona no es volien fer càrrec del cost econòmic, i el 1877 només es restableixen 182 mossos, 18 sotscaporals i 8 caporals a la Diputació de Barcelona, repartits pels municipis de Barcelona, la Garriga, la Granada, Monistrol, Sallent, Torelló i Sant Cugat del Vallès. A la ciutat de Barcelona tenien molt mala fama per la repressió exercida sobre els obrers en èpoques passades.