← Tot el temari
AConeixements de l'entorn

Entorn social a Catalunya

La migració i els fluxos migratoris, les polítiques públiques en matèria d'immigració i d'igualtat d'oportunitats, els models d'integració en la societat multicultural i els serveis socials.

Aquest tema analitza el fenomen migratori a Catalunya i Espanya, les polítiques públiques que el regulen, els models teòrics d'integració, les polítiques d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes i el sistema català de serveis socials. És un tema molt ric en dates, xifres i lleis concretes: a l'examen són habituals les preguntes sobre percentatges de població estrangera, els tres models d'integració i les lleis d'igualtat i de serveis socials.

1. La migració a Catalunya i fluxos migratoris

1.1. Les migracions contemporànies

La diversitat social i cultural és un tret que la majoria de societats contemporànies no poden defugir i que, cada vegada més, es considera un valor socialment compartit. Els orígens d'aquesta diversitat són múltiples: el gènere, l'edat, la classe social, la procedència rural o urbana, la religió, etc. Però des de fa anys, són les migracions les que atrauen més atenció i debat sobre els reptes de la diversitat cultural.

📌 Dada clau: Segons les Nacions Unides, l'any 2024 hi havia 304 milions de persones vivint fora del seu territori d'origen — més del 3,7% de la població mundial. Segons l'ACNUR, a finals de 2024 hi havia 123,2 milions de persones desplaçades forçosament al món per la guerra i la violència.

Les causes de les migracions responen tant a factors d'expulsió dels països d'origen (guerres, conflictes polítics, religiosos o ètnics, desastres mediambientals, pobresa) com a factors d'atracció dels països de destinació. L'augment sostingut dels desplaçaments forçosos s'explica sobretot per la proliferació i durada dels conflictes armats (com els de Síria, Ucraïna o Sudan), la violència, la persecució i la vulneració dels drets humans, a més de la inestabilitat institucional, les desigualtats econòmiques i, cada vegada més, els impactes de la crisi climàtica.

Una de les característiques més acusades del món actual és el creixent moviment internacional de capitals, mercaderies i persones, en un context de gran interdependència entre societats: és la globalització, un dels signes característics del nostre temps i una de les transformacions socials, polítiques, econòmiques i culturals amb més implicacions a escala planetària.

Durant les últimes quatre dècades s'han consolidat noves pautes migratòries internacionals. El senyal d'identitat de les migracions actuals és el seu caràcter global, que es percep en tres dimensions:

  1. Creixement (o manteniment constant) del volum de persones migrants — les migracions internacionals es poden considerar un fenomen permanent.
  2. Ampliació de les xarxes i cadenes migratòries — el conjunt de relacions entre individus, famílies i grups que fan de pont entre llocs de partida i de destinació, i de les quals s'obtenen bona part dels recursos per afrontar la migració. Dominen les xarxes sud-nord i les transoceàniques; més recentment destaca també la migració est-oest.
  3. Diversificació dels tipus migratoris — la motivació prioritària segueix sent l'econòmica, però augmenten altres formes: refugiats i desplaçats, personal qualificat i elits professionals, reagrupació familiar, col·lectius de tercera edat, migracions femenines, canvi climàtic, etc.

💡 Recorda: Les 3 dimensions del caràcter global de les migracions: V-X-T — Volum constant, Xarxes ampliades, Tipus diversificats.

El resultat d'aquests moviments, voluntaris o forçats, ha estat la formació de minories ètniques o culturals als països receptors i l'increment de la diversitat sociocultural. En determinats contextos, aquests fenòmens poden comportar problemes de relació entre col·lectius, davant els quals es percep la necessitat d'una intervenció social preventiva.

1.2. La immigració a Espanya i Catalunya

Espanya s'ha incorporat a les tendències globals de mobilitat associades a la globalització, però una part significativa de la població estrangera hi acumula un temps de residència llarg: segons el padró municipal i el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions (2025), aproximadament vuit de cada deu estrangers disposen de residència de llarga durada o permanent, als quals cal sumar els que ja han obtingut la nacionalitat espanyola (prop del 15%–20% dels estrangers residents). Això indica una població estrangera cada vegada més estabilitzada i integrada.

Tot i que la nacionalitat dona les mateixes condicions a tots els ciutadans, cal tenir en compte el país de naixement per sobre del de nacionalitat, perquè les condicions de vida i de treball encara no són homogènies, especialment al mercat de treball.

La "nacionalitat per residència" (acumular anys d'estada legal segons el país d'origen) s'ha convertit en la via principal de naturalització de la població estrangera: el 1995 la van obtenir 6.751 persones; el 2013, 261.295; i el 2015, 114.207.

⚖️ Marc legal: Terminis per a la nacionalitat per residència: el termini normal són 10 anys; 5 anys per als refugiats; i 2 anys per als iberoamericans, filipins, equatoguineans, portuguesos i persones d'origen sefardí.

Espanya és alhora país d'emigració i d'immigració:

  • Emigració: el 2015 van emigrar 98.934 persones (64.136 nascudes a Espanya); el 2023 (últimes dades publicades), 145.841 persones (34.679 nascudes a Espanya).
  • Immigració: atrau persones procedents principalment de l'Europa comunitària, del nord d'Àfrica, del continent americà i de l'est d'Europa.
  • El saldo migratori estranger el 2015 va ser positiu per primera vegada des del 2010: 291.387 persones de l'estranger van establir-se a Espanya, mentre que 253.069 en van marxar.

📌 Dada clau: Estrangers residents en situació regularitzada a Espanya: 30 de juny de 2020 → 5.801.946 persones (≈12,25% de la població). Gener de 2025 → 6.911.971 persones (≈14% de la població total).

Que Espanya i Catalunya es convertissin en receptors d'immigració internacional en un termini curt — bàsicament al llarg del decenni 1998-2008 — s'explica per dos factors:

  • El ràpid creixement econòmic dels anys noranta del segle XX i primers anys del segle XXI, juntament amb uns mercats de treball molt diferenciats.
  • La realitat demogràfica espanyola i catalana, immersa en un ràpid procés d'envelliment i amb greus desequilibris en les estructures d'edats.

Els canvis recents en els corrents migratoris cap a Espanya i Catalunya es resumeixen així:

  • Canvi en la proporció comunitaris/extracomunitaris: la immigració extracomunitària ha guanyat pes. Segons el padró continu de l'INE (2024), aproximadament un 35% dels estrangers són ciutadans de la Unió Europea i prop d'un 65% procedeixen de països extracomunitaris, reflex del fort creixement de la immigració de Llatinoamèrica, Àfrica i Àsia.
  • Gran heterogeneïtat d'orígens: es registren més de 180 nacionalitats diferents (INE, 2024). Per continents de naixement: Amèrica és el més representat (més de 3 milions, majoritàriament de Llatinoamèrica); Europa en té més de 2,5 milions (principalment UE); Àfrica supera els 1,3 milions (predomini del Marroc); Àsia supera el mig milió (la Xina i el Pakistan al capdavant). Les nacionalitats més nombroses: Romania, el Marroc i Colòmbia.
  • Dues grans tipologies migratòries: d'una banda, una immigració econòmica i laboral (països andins d'Amèrica, Àfrica, Europa de l'Est i Àsia), amb xarxes familiars i socials àmplies i destinada a treballs poc qualificats; de l'altra, immigrants de països desenvolupats, amb gran presència de jubilats i pensionistes, estudiants, llars unipersonals i treballs d'alta qualificació.
  • Tendència a la immigració permanent o de llarga durada: es passa d'una migració exclusivament laboral a una migració d'assentament amb àmplies implicacions sociodemogràfiques.

La immigració no es distribueix homogèniament entre comunitats autònomes: la zona central i el litoral mediterrani mostren gran capacitat d'atracció. Les tres regions amb més concentració de població estrangera són Catalunya, la Comunitat de Madrid i la Comunitat Valenciana, que acullen prop del 60% dels estrangers residents a Espanya.

⚠️ Atenció: No confonguis concentració amb saldo migratori. Pel que fa als saldos migratoris interns (2024-2025, INE): saldo positiu a Madrid, les Balears, les Canàries i Galícia; saldo més negatiu a Catalunya, la Comunitat Valenciana, Aragó i la Regió de Múrcia. Catalunya presenta un saldo migratori lleugerament negatiu, d'unes 1.500 persones, tot i ser una de les regions amb més població estrangera.

1.3. La dinàmica migratòria i l'evolució de la població catalana

Les migracions són l'element més important en la configuració de la trajectòria de la població catalana del segle XX. Catalunya és la segona comunitat autònoma més poblada de l'Estat, i la seva població actual s'explica en bona mesura pels moviments migratoris.

📌 Dada clau: S'ha conclòs la tercera gran onada immigratòria dels darrers 100 anys, amb un resultat d'aproximadament un terç de catalans nascuts fora de Catalunya — com ja havia passat en les dues onades anteriors. Catalunya es pot considerar una societat receptora plural que aspira a la integració dels ciutadans que hi arriben.

Aquesta transformació s'ha fet sense modificar la distribució relativa de la població al territori, amb barreja arreu però amb concentracions desiguals a l'interior d'algunes ciutats.

Dels corrents migratoris de l'últim segle, els més importants són els procedents de regions espanyoles, que fins al final dels anys setanta van ser una aportació essencial: entre 1901 i 1980 el flux d'immigrants podria haver assolit una xifra propera als tres milions de persones. Avui, aproximadament un 18% dels habitants de Catalunya són persones nascudes en altres comunitats espanyoles.

Durant la dècada dels noranta pren protagonisme la recepció d'una creixent immigració estrangera. Els fluxos d'entrada de persones de nacionalitat estrangera van créixer de manera molt important entre el 2000 i el 2010; a partir del 2010 el ritme va ser menys intens, i en els darrers anys la tendència ha tornat a l'alça: la població estrangera es va situar entre el 15% i el 16%, i des del 2023 augmenta notablement any rere any, fins que les dades del 2025 la situen per sobre del 18%.

Vols continuar?

Registra't i segueix aquest tema on l'has deixat, preparat per estudiar i no només per llegir.

  • Tests per blocsamb correcció al moment
  • Dades clau marcadesel que més surt a l'examen
  • El teu progrési repàs dels errors

Aquest tema representa aproximadament el 6,9% del temari de la guia oficial de la conv. 46/26.

100% Gratis · Sense registreFes un test GRATIS ara i mira la teva nota →