← Tot el temari
AConeixements de l'entornTema gratuït

Història de Catalunya (part I)

De l'antiguitat al segle XVIII: la Catalunya romana, el naixement de Catalunya, la Catalunya feudal, l'expansió catalanoaragonesa, la crisi de la baixa edat mitjana, la monarquia hispànica i la Guerra dels Segadors, i la Guerra de Successió amb l'Onze de Setembre.

Aquest tema recorre la història de Catalunya des de la prehistòria fins al final del segle XVIII: la romanització, el naixement del país als segles IX-X, l'expansió mediterrània, les grans crisis medievals i modernes, la Guerra de Successió i la recuperació del set-cents. És un tema molt ric en dates, noms i institucions, exactament el tipus de dades que apareixen a les preguntes d'examen. Fixa't sobretot en les cronologies i en qui va fer què.

1. L'antiguitat a Catalunya

La història de Catalunya com a tal no comença pròpiament fins a l'edat mitjana. El passat remot del país se circumscriu a l'activitat de pobles diversos en un territori que només més endavant tindrà sentit polític amb el nom de Catalunya.

L'historiador Vicens Vives va definir Catalunya amb dues imatges:

  • "Redós": espai on es configuraran cultures pròpies i autòctones.
  • "Passadís": lloc de pas de tota mena de pobles vinguts de fora amb la seva cultura que, en relació constant amb les cultures autòctones, configuraran l'especificitat de l'antiguitat a Catalunya.

💡 Recorda: Vicens Vives = redós + passadís. Redós = cultures pròpies; passadís = pobles de fora. És una definició molt citada i fàcil de preguntar.

Gràcies a la indústria lítica (paleolític inferior) sabem que hi havia grups humans caçadors/recol·lectors en diversos indrets del territori. Les restes humanes més destacades són:

RestaLlocAntiguitat
Home de Talteüll (resta humana més antiga)Rosselló~450.000 anys
Mandíbula de BanyolesBanyoles~70.000 anys

📌 Dada clau: La resta humana més antiga de Catalunya és l'home de Talteüll (Rosselló), de fa uns 450.000 anys. La mandíbula de Banyoles té uns 70.000 anys — no les intercanviïs.

Completen la història antiga catalana aquestes etapes: el neolític, l'edat dels metalls, la colonització grega i la cultura ibèrica.

2. La Catalunya romana

Roma fou el centre d'un vast imperi mediterrani que comprenia la península Ibèrica. Els romans van desembarcar a Catalunya durant les guerres púniques entre Roma i Cartago: l'any 218 a. de C., Gneu Corneli Escipió posava peu a Empúries. La guerra amb els cartaginesos, la submissió gradual dels pobles peninsulars i l'organització del poder romà iniciaren la romanització de la península Ibèrica.

📌 Dada clau: 218 a. de C. — desembarcament de Gneu Corneli Escipió a Empúries, en el context de les guerres púniques. És la data d'inici de la presència romana a Catalunya.

La romanització

El territori català, situat al vessant mediterrani, va rebre una romanització intensa: l'adopció de les formes econòmiques, socials, polítiques i culturals de la civilització llatina. Trets d'aquesta civilització:

  • Economia agrària de productes mediterranis: blat, vinya i olivera (la tríada mediterrània).
  • Comerç florent, en gran part destinat a la mateixa Roma.
  • Artesanat notable: ceràmica i teixits.
  • Sistema econòmic i social basat en l'esclau, dedicat al treball agrícola o a la producció artesanal.

La ciutat i les vies

La ciutat era l'element clau de l'organització política i vital: hi havia els ens administratius i de govern i hi vivien els propietaris de les terres. La ciutat més important de la Catalunya romana fou Tarraco, amb l'estructura urbanística típica romana (fòrum, termes, amfiteatre, circ, aqüeductes, muralles...), a semblança de Roma.

La xarxa urbana cobria tot el territori català, ben comunicada per les vies romanes; la Via Augusta comunicava amb la capital de l'imperi.

La romanització comportà també la llatinització: introducció de la llengua llatina, del dret i de la religió romanes. Del contacte del llatí amb les llengües existents naixerien les llengües romàniques, entre les quals el català.

📌 Dada clau: La ciutat més important de la Catalunya romana és Tarraco, i la via principal, la Via Augusta. El català neix del contacte del llatí amb les llengües preexistents.

La crisi de l'imperi i els visigots

La crisi del sistema esclavista es va originar en la paralització de l'expansió militar: no augmentava el nombre d'esclaus i, per tant, en pujava el preu. A partir del segle III d. de C. l'imperi es va anar transformant. Trets d'aquesta transformació:

  • Permeabilitat de les fronteres: entrada dels bàrbars o poblacions estrangeres.
  • Desmembrament gradual dels territoris respecte a la centralitat politicomilitar de Roma, preocupada per augmentar els impostos davant un deute creixent i una inflació desbocada.
  • Crisi de les ciutats.

Les conseqüències foren la ruralització de la societat, la transformació dels esclaus en colons i una estructura política que barrejava elements romans amb elements dels pobles nouvinguts d'arrel germànica, com els visigots.

Entre els segles V i VIII, els visigots van conformar una entitat política peninsular:

  • Monàrquica, amb capital a Toledo.
  • Amb tensions internes que no van permetre una cohesió absoluta.
  • Molt romanitzada, de base agrícola i rural.
  • Convertida al catolicisme al segle VI.

⚠️ Atenció: La capital visigoda és Toledo (no Barcelona ni Tarraco), i la conversió al catolicisme és del segle VI.

L'arribada dels musulmans

L'any 711, bandes armades del nord d'Àfrica van entrar a la Península, van derrotar els visigots i van ocupar ràpidament el territori. Al voltant del 720 ja s'havia produït l'ocupació sarraïna dels territoris catalans. Les poblacions autòctones van optar per tres camins: lluitar contra els invasors (sovint amb mals resultats), avenir-se al seu domini o marxar i refugiar-se a les zones pirinenques.

📌 Dada clau: 711 — entrada musulmana a la Península; ~720 — ocupació sarraïna dels territoris catalans. Segons la guia, l'establiment dels musulmans significa "la partida de naixement de Catalunya com a entitat política independent".

3. El naixement de Catalunya

El naixement de Catalunya se situa entre els segles IX i X. L'antecedent polític immediat és la Marca Hispànica, impulsada per Carlemany: una frontera entre el regne franc i els dominis sarraïns, que havien estat vençuts pel cabdill franc Carles Martell a la batalla de Poitiers (732).

Fites de la formació d'aquest territori:

  • Fracàs de la conquesta de Saragossa (778): Carlemany no pogué estendre la Marca fins a la frontera natural de l'Ebre, tal com desitjava.
  • Lliurament de Girona a Carlemany (785).
  • Conquesta de Barcelona (801).

Aquests fets van emmarcar la Catalunya Vella, que aglutinava els territoris pirinencs, els compresos entre el Llobregat i el Cardener, el Segrià mitjà i la Conca de Tremp.

📌 Dada clau: Cronologia franca: 732 Poitiers (Carles Martell) → 778 fracàs a Saragossa → 785 Girona → 801 Barcelona. La Marca Hispànica és obra de Carlemany.

Els comtats

Els territoris es van dividir en comtats, governats per comtes que:

  • Estaven vinculats en règim de vassallatge als reis francs.
  • No tenien cap unitat entre si.
  • Eren nomenats pel rei franc i el càrrec no era hereditari.
  • Exercien la sobirania (administració política, econòmica i judicial) en nom del rei.

Aquest domini provocava a voltes algun aixecament local antifranc.

Amb el temps, alguns comtes van sobresortir. Guifré el Pilós, fundador del casal de Barcelona, va reunir diferents comtats i va repoblar les planes interiors de la Catalunya central.

La independència de fet

Dos fenòmens van ser definitius perquè Catalunya esdevingués una unitat política independent:

  1. El pas a un procés hereditari del poder comtal, que consolidava el pes polític dels comtes respecte al rei franc.
  2. La desvinculació final dels comtes catalans respecte a la monarquia franca, cap al 988, amb el comte Borrell II.

Els factors que expliquen el naixement de la Catalunya sobirana són: la feblesa d'una monarquia franca que havia canviat de dinastia, l'enfortiment dels comtes catalans (que ja transmetien l'autoritat de pares a fills) i la relació entre els comtats acceptant la primacia gradual del casal de Barcelona. Un procés, per cert, comú en l'origen de molts regnes medievals.

⚠️ Atenció: No confonguis els dos noms clau: Guifré el Pilós = fundador del casal de Barcelona i repoblador; Borrell II = desvinculació dels francs (988).

4. La Catalunya feudal (s. XI-XII)

Els segles XI i XII signifiquen la consolidació definitiva de Catalunya com a unitat política d'estat feudal, independent i aglutinada per la casa de Barcelona. Comença una expansió que porta a la conquesta de la Catalunya Nova durant el segle XII:

  • Tortosa: conquerida el 1148.
  • Lleida i Fraga: conquerides el 1149.

La Confederació Catalanoaragonesa

El 1137, Ramon Berenguer IV es casa amb Peronella d'Aragó, filla de Ramir el Monjo. Es forma així la Confederació Catalanoaragonesa:

  • És una unió dinàstica, no una fusió entre Aragó i Catalunya.
  • Cada territori conserva les seves institucions, lleis i tradicions.
  • Només comparteixen el monarca, que es converteix en "comte rei".

⚖️ Marc legal: 1137 — matrimoni de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó: neix la Confederació Catalanoaragonesa, unió dinàstica (no fusió) en què cada territori manté institucions, lleis i tradicions pròpies.

La pèrdua d'Occitània

El que no es va poder mantenir foren els drets sobre Occitània. Cap al final del segle XII i principis del XIII, l'expansió de l'heretgia dels càtars o albigesos en aquella regió va desencadenar un procés bèl·lic entre el papa Inocenci III i el rei de França contra els catalans. A la batalla de Muret hi va morir el rei Pere el Catòlic, fet que significà la fi del domini catalanoaragonès sobre Occitània.

Vols continuar?

Aquest tema és gratuït: registra't i el tens sencer, amb tots els tests.

  • Tests per blocsamb correcció al moment
  • Dades clau marcadesel que més surt a l'examen
  • El teu progrési repàs dels errors

Aquest tema representa aproximadament el 3,9% del temari de la guia oficial de la conv. 46/26.

100% Gratis · Sense registreFes un test GRATIS ara i mira la teva nota →