Aquest tema recorre la història contemporània de Catalunya: des de la crisi de l'Antic Règim al segle XIX fins a la Catalunya del segle XXI. És un tema molt dens en dates, noms i esdeveniments, i per això molt agraït per als redactors d'exàmens: la industrialització, l'obrerisme, el catalanisme polític, la República, el franquisme i la Transició concentren la majoria de preguntes.
1. El segle XIX: la crisi de l'Antic Règim i la construcció de l'Estat liberal
De la Revolució Francesa a la Guerra del Francès
La Revolució Francesa de 1789 va significar el trencament de les estructures de l'Antic Règim a França. A Catalunya va tenir dues repercussions principals:
- La Guerra Gran (1793-1795): les tropes franceses corrien pel territori català en guerra amb la monarquia espanyola.
- L'ocupació napoleònica, a partir de 1808, que provocà un aixecament popular antifrancès — que era, alhora, un aixecament contra l'estat de coses que significava l'absolutisme.
La Guerra del Francès (1808-1814) es va caracteritzar per l'actuació de partides guerrilleres i per setges remarcables, com el que patí la ciutat de Girona.
La convocatòria de les Corts de Cadis és la mostra més evident que, políticament, el país estava canviant. La primera constitució espanyola, la de 1812 —si exceptuem la de Baiona, feta pels francesos—, significà el primer text legal de caire liberal. En la seva redacció hi tingué un paper important el català Antoni de Capmany.
📌 Dada clau: La Constitució de 1812 (Cadis) és la primera constitució espanyola (exceptuant la de Baiona, feta pels francesos), i el català Antoni de Capmany hi tingué un paper important en la redacció.
Absolutisme, Trienni Liberal i Dècada Ominosa
El retorn del rei Ferran VII el 1814 suposà la suspensió del text constitucional i el retorn de l'absolutisme. Però la inestabilitat política i les dificultats econòmiques —empobriment de la població, fallida de la hisenda reial— feien molt difícil el redreçament si no tributaven les classes privilegiades i no hi havia un repartiment de la riquesa territorial. Els aixecaments militars de caire liberal van sovintejar.
Al principi de 1820, el coronel Riego va fer un pronunciament que triomfà i retornà la Constitució de Cadis. S'obria el Trienni Liberal, que:
- Tendí a aplicar mesures liberals per redreçar l'economia: llibertat econòmica industrial i la primera desamortització eclesiàstica.
- Reordenà la presència de cases de religiosos.
- Afavorí les llibertats públiques.
L'aixecament reialista, fill de la mala conjuntura agrària i de la conspiració nobiliària, posà el país enmig d'una guerra civil que, amb l'ajut dels exèrcits de la Santa Aliança —els Cent Mil Fills de Sant Lluís—, enderrocà el govern i abolí una altra vegada la Constitució.
Seguí la Dècada Ominosa (1823-1833), que tirà enrere totes les mesures decretades durant el Trienni Liberal.
⚠️ Atenció: No confonguis els períodes del regnat de Ferran VII: 1814-1820 absolutisme (retorn del rei), 1820-1823 Trienni Liberal (pronunciament de Riego), 1823-1833 Dècada Ominosa (restauració absolutista amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís).
L'origen del carlisme i la formació de l'Estat liberal (1833-1874)
A la mort de Ferran VII (1833) es plantejà un conflicte successori entre:
- La regent Maria Cristina, que regnava en nom de la seva filla Isabel, un cop derogada la Llei sàlica (que prohibia a les dones regnar).
- Carles, el germà del rei, que reclamava els drets successoris.
Aquest conflicte és l'origen del carlisme, que tants anys durà en la història d'Espanya.
De 1833 a 1874, Espanya es va formant com un estat liberal, enmig de tensions de tota mena. La formació de l'estat liberal es veié envoltada de la Primera Guerra Carlina, que a Catalunya durà fins al 1840. Els carlins foren importants a Catalunya i tingueren suport en la pagesia, que no es veia afavorida pel nou estat ni per les seves mesures econòmiques de caire capitalista.
La desamortització (venda de terres de l'Església) fou una de les mesures més importants de la revolució liberal. Tenia com a finalitat eixugar el dèficit de la hisenda i pagar l'exèrcit que combatia els carlistes. Tot i això, no aconseguí que la pagesia accedís a la propietat de la terra.
Els efectes de la Guerra Carlina propiciaren aixecaments populars a Barcelona, com el de 1837, coneguts com bullangues: mostraven el descontentament de la població urbana i desembocaren en accions anticlericals.
📌 Dada clau: Les bullangues (com la de 1837) són aixecaments populars a la ciutat de Barcelona durant la Guerra Carlina, amb un fort component anticlerical.
Moderats i progressistes
La controvèrsia política la protagonitzaven dos corrents:
| Moderats | Progressistes | |
|---|---|---|
| Concepte de poder | Més autoritari | Concepte més ampli de la sobirania nacional |
| Corona | Més protagonisme a la corona | — |
| Llibertats | Més restrictius | Partidaris d'àmplies llibertats |
| Sufragi | Restringit | — |
Hi hagué governs d'ambdós signes, però els moderats serien predominants i, en última instància, els que caracteritzarien l'estat liberal espanyol.
El Sexenni revolucionari i la Primera República
El general Prim, el 1868, encapçalà una insurrecció militar de signe progressista que obrí les portes al Sexenni revolucionari:
- Isabel II marxà del país.
- Amadeu de Savoia fou coronat com a nou rei.
- La Constitució de 1869 donava àmplies llibertats democràtiques.
L'assassinat del general Prim i l'abdicació d'Amadeu precipitaren l'adveniment de la Primera República (1873-1874). A Catalunya hi havia un nombre important de republicans federals i, fins i tot, un destacat ideòleg i polític republicà, Francesc Pi i Margall, arribà a la presidència de la República.
💡 Recorda: Cadena del Sexenni: 1868 Prim (insurrecció) → Amadeu de Savoia rei (Constitució de 1869) → assassinat de Prim + abdicació d'Amadeu → Primera República (1873-1874) amb el català Pi i Margall de president.
2. Catalunya, la industrialització i l'obrerisme
La industrialització
Catalunya havia començat a desenvolupar una primerenca indústria del cotó al final del segle XVIII. La conjuntura bèl·lica d'entresegles aturà el procés, però a partir dels anys trenta l'activitat es reprèn amb força:
- El 1833 es fundà a Barcelona la fàbrica Bonaplata, la primera accionada per vapor, que fou cremada per sectors artesanals que hi veien la seva ruïna (ludisme).
- A partir dels anys quaranta, la industrialització catalana comença a ser un fet.
El sector pioner serà el tèxtil de cotó, tot i la importància de la mecanització de la llana a Sabadell i Terrassa. Per raons energètiques, les indústries se situaren:
- Al litoral, on podia arribar el carbó.
- Al llarg dels cursos dels rius Ter i Llobregat, on s'instal·laren colònies industrials.
No fou possible un creixement de la indústria siderúrgica per manca de carbó i ferro, tot i que destacaren empreses de construcció mecànica com La Maquinista Terrestre i Marítima, fundada el 1855.
També hi hagué millora de les comunicacions: camins, carreteres i xarxa ferroviària. La línia Barcelona-Mataró de 1848 va ser la primera construïda a Espanya.
📌 Dada clau: Tres "primeres vegades" molt preguntades: fàbrica Bonaplata (1833) — primera accionada per vapor; línia Barcelona-Mataró (1848) — primer ferrocarril d'Espanya; La Maquinista Terrestre i Marítima (1855) — gran empresa de construcció mecànica.
Demografia, urbanisme i agricultura
El creixement demogràfic continuà les tendències del segle XVIII: es passà de 900.000 habitants al final del set-cents a 1.752.000 el 1877. Destacà el creixement dels nuclis industrials i de les ciutats, especialment Barcelona, que conegué l'enderroc de les muralles i fenòmens urbanístics com el projecte de l'Eixample, ideat per Ildefons Cerdà.
Quant a l'agricultura, al costat de la tradicional (cereals) n'aparegué una de més orientada al mercat:
- Avellana i ametlla a Tarragona
- Arròs al Baix Ebre i el Montsià
- Patates al Maresme i Osona
- Arbres fruiters a Lleida
Per damunt de tot, cal ressenyar el creixement espectacular de la vinya entre 1868 i 1880, com a conseqüència de la crisi de la fil·loxera a França. Quan la plaga passà a Catalunya s'estengué ràpidament, provocant una crisi al sector i conflictes socials amb els rabassaires. Això feu que es formés, el 1922, la Unió de Rabassaires, el sindicat pagès més important de Catalunya.
⚠️ Atenció: La fil·loxera primer va ser una oportunitat per a la vinya catalana (crisi a França, expansió catalana 1868-1880) i després una crisi (quan la plaga arribà a Catalunya). D'aquest conflicte en surt la Unió de Rabassaires (1922).
L'obrerisme
La industrialització va veure aparèixer el proletariat. L'obrer industrial prengué consciència de la seva situació i començà a organitzar-se:
- 1834: document d'un grup de teixidors queixant-se davant les autoritats barcelonines de l'intent dels patrons d'engrandir la llargària de les peces pel mateix salari.
- 1840: fundació de l'Associació de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó, la primera societat obrera.
- Durant el Sexenni revolucionari s'implantà la I Internacional Obrera a Espanya: Fanelli, destacat anarquista, fundà a Barcelona un nucli de la Internacional.
- 1870: Primer Congrés Obrer Espanyol a Barcelona, adherit a la Internacional, on s'imposaren les tesis bakuninistes — cosa que explica la importància i persistència del moviment anarquista a Catalunya.
- 1881: Congrés de la Federació dels Treballadors de la Regió Espanyola (anarcosindicalista), a Barcelona.
- 1879: Pablo Iglesias fundà el PSOE a Madrid.
- 1888: fundació de la UGT a Barcelona, de caràcter marxista.
- També cal mencionar el sindicalisme moderat de les Tres Classes de Vapor.