Aquest tema recorre l'evolució de la funció policial a Catalunya: des dels mecanismes medievals d'autodefensa (la Pau i Treva, el sometent), passant per la creació de les Esquadres al segle XVIII, fins al desplegament dels Mossos d'Esquadra com a policia de Catalunya en democràcia. És un tema molt datable: l'examen acostuma a preguntar anys concrets (1719, 1721, 1723, 1844, 1877, 1930, 1983, 1994, 2008), noms propis (els Veciana, Escofet, Pérez Farràs) i el context polític de cada etapa.
1. Les forces de seguretat i la seva història
Qualsevol sistema de seguretat pública implica una policia concreta, concebuda d'una determinada manera i amb unes funcions precises, que són conseqüència de dos factors: l'evolució històrica i la realitat del moment. Una estructura policial no es pot entendre sense el marc d'organització econòmica, social i política de la societat on actua.
La funció policial remet sempre al poder —en totes les seves formes— i a la manera com aquest poder es relaciona amb la societat. Per això, la història de la policia és la radiografia de la història concreta de les poblacions, de les seves vicissituds i tensions.
La funció policial és una de les expressions més antigues de l'autoritat: a mesura que una societat es fa més complexa i s'estructura políticament, hi apareixen aquells que, com a braç del poder i en defensa d'uns interessos, fan tasca policial per preservar-lo.
El feudalisme i la corona catalanoaragonesa
El feudalisme, amb la consegüent parcel·lació dels poders, va comportar que cada poder refermés el seu propi sistema de seguretat:
- L'evolució institucional de la corona catalanoaragonesa va suposar la formació d'estructures de defensa armades per tenir cura dels interessos de la monarquia.
- La major part del país estava sotmesa a la jurisdicció de barons eclesiàstics i laics (entre els quals figurava alguna ciutat), i escapava a la vigilància normal de l'autoritat reial: l'ordre públic era també responsabilitat seva.
📌 Dada clau: A Catalunya no va existir mai un cos permanent de policia, i el manteniment de l'ordre s'exercia a través de la repressió més que de la prevenció.
Un fet fonamental fou la defensa de la Pau i Treva i la col·laboració de la població a través de dues institucions:
- El sometent
- El sagramental
2. L'origen dels Mossos d'Esquadra
Avui l'origen dels Mossos d'Esquadra, l'actual cos de la policia de Catalunya, és força conegut i ja no representa cap focus de polèmica historiogràfica i política, com passava fins fa uns anys, quan la tradició situava la seva creació el 1690 i donava tot el protagonisme als Veciana. Tot i això, hi ha recerques en curs que perfilaran millor l'origen, les característiques del cos en el moment de la formació i el paper de Pere Anton Veciana.
⚠️ Atenció: El 1690 és la data de la tradició antiga, avui superada. La creació real de les esquadres és el 1719. No confonguis les dues dates: és un parany d'examen clàssic.
La creació de les esquadres (1719-1723)
El procés fundacional segueix aquesta seqüència:
| Any | Fet |
|---|---|
| 1719 | Les tensions amb França situen l'exèrcit a la frontera. El capità general i la Reial Audiència organitzen unes esquadres de paisans, distribuïdes pels corregiments, per controlar l'interior del territori. |
| 1721 | Desapareguda la tensió bèl·lica fronterera, es desfan les colles de veïns armats. La majoria són desarmades i desapareixen, però la de Valls —amb destacaments a Riudoms i Rodonyà— es manté sota la comandància única de Pere Anton Veciana. |
| 1723 | Es remodelen i amplien les esquadres, i Pere Anton Veciana i Rabasa n'és nomenat comandant. |
📌 Dada clau: La institucionalització dels Mossos d'Esquadra va tenir lloc en el període 1719-1721 (creació el 1719; manteniment de l'esquadra de Valls el 1721; remodelació i nomenament de Veciana el 1723).
Caràcter inicial i evolució al segle XVIII
En primera instància, els Mossos representarien una força policial típicament reial i borbònica, controladora de l'ordre públic en un territori:
- amb algun austriacista derrotat però armat que calia perseguir, i
- amb una població a la qual s'havia prohibit el sometent i la possibilitat de portar armes.
Al llarg del segle XVIII, els Mossos van ser sempre comandats per la família Veciana, a qui es premiava la fidelitat monàrquica filipista.
Mentrestant, el cos evolucionava:
- A partir dels anys quaranta del segle XVIII es va anar convertint en un cos policial preparat i efectiu, tota una innovació policial en l'exercici de les seves funcions.
- Es va transformar en un precedent de les policies modernes i en la policia més avançada en termes policials moderns, representativa d'una Catalunya en plena transformació demogràfica, agrícola i comercial.
- A la segona meitat del segle, el model va ser exportat a altres zones de la monarquia per a la seva implantació.
💡 Recorda: Segle XVIII = Veciana + Borbons. Mnemotècnia de dates: 19-21-23 (creació, supervivència de Valls, remodelació amb Veciana comandant), tot dins la dècada del 1720.
3. Transformacions policials durant el segle XIX
El segle XIX va suposar un canvi en la institucionalització del poder: la nació i l'estat es configuraren com els eixos bàsics de l'ordenament polític. La monarquia absolutista deixà pas a l'estat liberal, que implicà canvis en el sistema penal i en el sistema de seguretat, i obligà a formar un aparell policial diferent, adequat als nous temps.
La Milícia Nacional i la fundació de la Guàrdia Civil
El segle XIX s'inaugura, policialment parlant, amb la força revolucionària de la Milícia Nacional, profundament civil i local, que serà dissolta quan s'abandonin els projectes liberals més progressistes.
La vertebració més important de les estructures polítiques, administratives, jurídiques i policials de l'Estat espanyol es va fer a partir del liberalisme conservador, que va fer girar el sistema de seguretat i control de l'ordre públic entorn de tres conceptes:
- La militarització
- La centralització
- Una concepció profundament conservadora de la societat
📌 Dada clau: En aquests tres principis rau la fundació, el 1844, de la Guàrdia Civil, que va portar el nou Estat fins als últims racons de la Península i va esdevenir l'eix troncal de la seguretat pública.
Els Mossos al segle XIX: forces auxiliars
Els Mossos van perviure gairebé durant tota la centúria i van continuar formant part del territori i del país. Es van convertir en unes forces auxiliars, reconegudes pel nou ordre i pel nou sistema policial gràcies al fet que participaven del fur militar.
El canvi important fou el comandament: la família Veciana ja no va controlar més el cos i, des de 1835-1837, es va posar en mans d'oficials provinents de l'exèrcit.
Les policies municipals
En el decurs del segle XIX, fruit del progrés urbà i de la necessitat d'organitzar la vida i la convivència en nuclis urbans en creixement, van aparèixer les primeres policies municipals, que —juntament amb els serenos i els alcaldes de barri— completaven les estructures de seguretat dependents dels ajuntaments.
⚖️ Marc legal: La Constitució de 1812 ja havia consagrat als alcaldes la funció de vetllar per la pau i la seguretat dels veïns, facultat refermada després per altres normes i lleis.
Aquestes normes recollien dues tradicions:
- La moderna: l'herència de la Milícia Nacional (institució civil, descentralitzada i que sovint aixoplugava els elements més radicals), suprimida perquè representava l'opció burgesa que no va reeixir en la construcció de l'Estat.
- L'antiga: la tradició d'autodefensa de les comunitats urbanes i la seva responsabilitat en la gestió de l'ordre públic, amb els ciutadans fent guàrdies segons els costums i la zona geogràfica: el sometent, la partida o la ronda.
📌 Dada clau: La Guàrdia Municipal de la ciutat de Barcelona va ser creada el 26 de novembre de 1843 (tot i que recollia precedents), i esdevindria una de les més reeixides i importants de Catalunya.
El Sexenni, la Restauració i el restabliment dels Mossos
El Sexenni revolucionari havia dissolt el cos dels Mossos d'Esquadra. Un cop liquidada aquesta experiència i encarrilat el sistema polític de la Restauració:
| Any | Fet |
|---|---|
| 1875 | Es comença a replantejar el restabliment del cos dels Mossos d'Esquadra. |
| 1877 | La Diputació Provincial de Barcelona restitueix els Mossos d'Esquadra. |
| 1880 | S'aprova el Reglament i el cos es reorganitza definitivament. |