Aquest tema explica com s'organitzen els òrgans constitucionals de l'Estat espanyol: les Corts Generals (Congrés i Senat), el Govern i la Corona, a més de dos òrgans auxiliars clau, el Tribunal de Comptes i el Consell d'Estat. És un tema molt examinable: hi surten xifres de composició, funcions, garanties parlamentàries i lleis concretes que cal memoritzar amb precisió.
📌 Dada clau: Els òrgans constitucionals són aquells essencials per a l'existència del mateix Estat: la seva desaparició o transformació implica un canvi en l'estructura de l'Estat. En aquesta categoria s'inclouen la Corona, les Corts Generals i el Govern.
1. Les Corts Generals
Les Corts Generals són la suprema institució representativa del poble espanyol. Tenen una estructura bicameral formada per dues cambres:
- El Congrés dels Diputats: representa l'Estat atenent criteris de població.
- El Senat: representa els diferents territoris de l'Estat espanyol (cambra de representació territorial).
1.1. Funcions
Les Corts Generals tenen cinc funcions principals:
- Potestat legislativa: com que representen el poble espanyol, la CE els reserva en exclusiva la capacitat de fer lleis. Les lleis són obligatòries per a tots els destinataris: òrgans estatals, governamentals i judicials, i també la ciutadania. L'únic límit a la seva actuació és la supremacia de la CE.
- Aprovació del pressupost: la iniciativa legislativa en matèria pressupostària correspon al Govern, però l'aprovació s'ha de fer mitjançant una llei singular i de caràcter anual de les Corts Generals.
- Atorgar la confiança al Govern: el Govern necessita la confiança de les Corts per poder dur a terme la seva gestió política.
- Control de l'acció de govern: un cop concedida la confiança, les Corts retenen la capacitat de control de l'acció política diària mitjançant les preguntes, les interpel·lacions i la creació de comissions d'investigació.
- Impuls de l'acció del Govern: orienten el rumb de l'acció governamental mitjançant proposicions no de llei, resolucions i mocions dirigides al Govern.
⚠️ Atenció: No confonguis els instruments de control (preguntes, interpel·lacions, comissions d'investigació) amb els d'impuls (proposicions no de llei, resolucions, mocions). És un parany d'examen molt habitual.
1.2. L'autonomia de les cambres
La CE dota les Corts Generals d'una autonomia orgànica i funcional perquè puguin treballar amb absoluta independència respecte de la resta de poders de l'Estat, en especial del poder executiu. Es concreta en quatre autonomies:
| Autonomia | En què consisteix |
|---|---|
| Reglamentària | Cada cambra pot aprovar el seu reglament d'organització i funcionament intern |
| De govern intern | Els òrgans rectors (presidents del Congrés i del Senat i les meses respectives) són elegits pels membres de cada cambra, sense interferències externes |
| Administrativa | El personal al servei de les Corts no forma part de l'Administració pública (que depèn del Govern), sinó que té el seu propi estatut personal |
| Pressupostària | Les cambres aproven autònomament el seu pressupost (que s'integra en els pressupostos generals de l'Estat) i tenen autonomia en la despesa |
💡 Recorda: Les 4 autonomies: R-G-A-P — Reglamentària, Govern intern, Administrativa, Pressupostària.
1.3. Composició del Congrés i del Senat
El Congrés dels Diputats
- Representa l'Estat atenent criteris de població.
- Està format per 350 diputats, tal com estableix l'article 172 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
- La circumscripció electoral és la província.
- Distribució: a cada circumscripció li correspon un mínim inicial de 2 diputats; la resta es distribueix en proporció a la població mitjançant una fórmula electoral (la Llei d'Hondt).
- Ceuta i Melilla: 1 diputat cadascuna.
- El sufragi es fa mitjançant llistes electorals tancades i bloquejades de candidats; els escons es reparteixen en proporció al total de vots de cada circumscripció.
- El mandat dura tota la legislatura: 4 anys, excepte dissolució anticipada de les cambres.
⚖️ Marc legal: La composició de les dues cambres es regula a la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general: article 172 (Congrés: 350 diputats) i articles 165 i 166 (elecció dels senadors).
El Senat
El Senat és la cambra de representació territorial. La CE estableix dos mecanismes d'elecció dels senadors (elecció directa + designació autonòmica) i la seva composició no té un nombre fix: varia en funció de la població.
Segons l'article 165 de la LO 5/1985:
| Circumscripció | Senadors |
|---|---|
| Cada circumscripció provincial | 4 |
| Gran Canària, Mallorca i Tenerife (illes grans) | 3 cadascuna |
| Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote i La Palma (illes petites) | 1 cadascuna |
| Ceuta i Melilla | 2 cadascuna |
| Cada comunitat autònoma | 1 senador fix + 1 més per cada milió d'habitants del seu territori |
- La designació autonòmica correspon a l'assemblea legislativa de cada comunitat autònoma, d'acord amb els seus estatuts, que asseguren en tot cas la representació proporcional adequada. El nombre de senadors es determina segons el cens de població de dret vigent en el moment de les últimes eleccions generals al Senat.
Segons l'article 166 (elecció directa dels senadors):
- Els electors poden votar un màxim de 3 candidats a les circumscripcions provincials, 2 a Gran Canària, Mallorca, Tenerife, Ceuta i Melilla, i 1 a la resta de circumscripcions insulars.
- Són proclamats electes els candidats amb més vots fins a completar els senadors assignats a la circumscripció.
- En cas de mort, incapacitat o renúncia d'un senador elegit directament, la vacant es cobreix pel seu suplent (designat segons l'article 171 de la llei).
El mandat dels senadors acaba, com al Congrés, al cap de 4 anys de l'elecció o el dia de la dissolució de la cambra.
⚠️ Atenció: El vot al Senat és limitat: en una província s'elegeixen 4 senadors però l'elector només en pot votar 3. A Ceuta i Melilla s'elegeixen 2 senadors i es poden votar 2 candidats (i 1 diputat al Congrés). No barregis les xifres de les dues cambres.