Aquest tema repassa la geografia física i humana de Catalunya: on se situa, com s'organitza administrativament, quin relleu té, quins climes s'hi donen, com són els seus rius i la seva vegetació, i com ha evolucionat i es distribueix la seva població. És un tema molt agraït per a l'examen perquè està ple de dades concretes (altituds, xifres de població, noms de serres i rius) que surten sovint en preguntes tipus test.
1. Situació i divisió administrativa
Catalunya té una extensió de 32.108 km² i es troba situada a l'extrem nord-est de la península Ibèrica, en la regió mediterrània. Està delimitada:
- Al nord, per la serralada dels Pirineus.
- Al sud i est, per la mar Mediterrània.
- A l'oest, per la depressió de l'Ebre.
Pel que fa als límits polítics, Catalunya limita al nord amb França i Andorra, a l'oest amb Aragó i al sud amb el País Valencià.
Catalunya no configura cap unitat fisiogràfica determinada: es caracteritza per una gran diversitat paisatgística, amb una orografia irregular que alterna planes i muntanyes. De la interacció de factors físics, socials, econòmics i culturals n'ha sorgit una important varietat comarcal.
📌 Dada clau: Catalunya té 32.108 km² d'extensió i es divideix en 4 províncies (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona), 43 comarques i 947 municipis (any 2019).
Divisió administrativa
- El territori està dividit en quatre províncies: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.
- Les províncies contenen 43 comarques, que al seu torn es divideixen en municipis (947 l'any 2019).
- El municipi és la unitat administrativa bàsica, on resideix l'autoritat local.
Les vegueries
El juliol de 2010 (concretament el 27 de juliol), el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de vegueries, seguint les directrius marcades a l'Estatut de 2006, per reorganitzar el mapa administratiu de Catalunya.
- Les vegueries són una unitat administrativa que s'ha de situar entre l'escala comarcal i l'autonòmica.
- Han de substituir les diputacions provincials.
- La Llei fixava en set el nombre definitiu de vegueries, ampliat a vuit a començaments de 2017.
⚖️ Marc legal: Llei de vegueries, aprovada pel Parlament de Catalunya el 27 de juliol de 2010, seguint les directrius de l'Estatut de 2006. Inicialment 7 vegueries, ampliades a 8 el 2017.
L'Aran constitueix una entitat territorial singular dins de Catalunya: es relaciona de manera bilateral amb els òrgans de govern de la Generalitat i forma part de la vegueria de l'Alt Pirineu.
Les capitals de vegueria encara no estan concretades: només estan fixades les que coincideixen amb les províncies (Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona).
Les vuit vegueries i les comarques que comprenen:
| Vegueria | Comarques |
|---|---|
| Alt Pirineu | Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Era Val d'Aran |
| Barcelona | Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental |
| Catalunya Central | Bages, Berguedà, Moianès, Osona, Solsonès i vuit municipis de l'Anoia |
| Girona | Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l'Estany, Ripollès i la Selva |
| Lleida | Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell |
| Camp de Tarragona | Tarragonès, Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà i Priorat |
| Terres de l'Ebre | Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta |
| Penedès | Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i bona part de l'Anoia (excepte vuit municipis, que resten a la vegueria central) |
⚠️ Atenció: La comarca de l'Anoia està repartida entre dues vegueries: vuit municipis pertanyen a la Catalunya Central i la resta a la vegueria del Penedès. És un parany d'examen clàssic, igual que recordar que l'Aran forma part de la vegueria de l'Alt Pirineu però amb relació bilateral amb la Generalitat.
2. El relleu
Catalunya està formada per tres grans unitats de relleu:
- Els Pirineus
- La Depressió Central
- El Sistema Mediterrani
Aquestes tres unitats conflueixen a l'extrem nord-est, on es troba la Serralada Transversal. El litoral català està constituït per una alternança de planes litorals, costes abruptes i alguns deltes.
💡 Recorda: 3 grans unitats de relleu (Pirineus, Depressió Central, Sistema Mediterrani) + el punt on conflueixen (Serralada Transversal, al nord-est) + el litoral amb planes, costes i deltes.
2.1. El Pirineu
El Pirineu és una serralada de grans dimensions que s'estén al llarg de més de 400 km, des del golf de Biscaia fins a la mar Mediterrània. La part catalana té uns 250 km de longitud i s'estén entre la Vall d'Aran (oest) i el cap de Creus (est).
Està format per serres i massissos travessats per valls fluvials orientades de nord a sud, que faciliten la comunicació cap a la Depressió Central. L'excepció és la Cerdanya: una plana d'origen tectònic orientada d'est a oest, per on circula el curs alt del Segre. La comunicació entre valls només ha estat possible a través d'elevats ports de muntanya i collades: port de la Bonaigua, port del Cantó, collada de Toses, etc.
El Pirineu es divideix en dues subunitats: el Pirineu axial i el Prepirineu.
El Pirineu axial
És el sector més elevat de la serralada. Es caracteritza per cims punxeguts, carenes retallades, valls profundes i estanys d'origen glacial originats en el quaternari. Les altituds disminueixen d'oest a est:
- Sector occidental (el més compacte): ocupa la Vall d'Aran i el Pallars. Alguns cims superen els 3.000 m, com la Pica d'Estats (3.143 m), el punt més elevat de Catalunya.
- Sector de la Cerdanya i el Ripollès: formes més suaus, sense arribar als 3.000 m — Puigmal (2.913 m), Tossa Plana de Lles (2.916 m).
- Extrem oriental: les altituds perden importància — Puig Neulós (1.256 m) — fins a arribar al cap de Creus.
📌 Dada clau: La Pica d'Estats (3.143 m) és el punt més elevat de Catalunya. Es troba al sector occidental del Pirineu axial, i les altituds de la serralada van disminuint d'oest a est.
El Prepirineu
És una subunitat de menor alçada que s'estén al sud del Pirineu axial. Presenta la seva màxima amplada entre la Noguera Ribagorçana i el Segre.
- A l'oest de Catalunya s'hi distingeixen:
- Les serres interiors: Sant Gervàs (1.890 m) i Boumort (2.077 m).
- La Conca de Tremp, drenada per la Noguera Pallaresa.
- Les serres exteriors: Montsec d'Ares (1.676 m) i Montsec de Rúbies (1.677 m).
- Entre el Segre i el Llobregat el Prepirineu és més estret i només hi tenen continuïtat les serres interiors: la serra del Cadí (2.648 m), amb el massís del Pedraforca (2.497 m), i la serra del Moixeró (2.276 m).
- Cap a l'est, connecta amb el Pirineu axial a través de la collada de Toses i va perdent magnitud, formant estreps propers al Pirineu axial.
2.2. La Depressió Central
La Depressió Central ocupa bona part del territori català entre el Pirineu i el Sistema Mediterrani. Està oberta cap a ponent, cap a la depressió de l'Ebre, de la qual forma part, i està lleugerament inclinada cap a ponent. Les altituds més importants (al voltant dels 1.000 m) es troben al sector nord-est, en contacte amb la Serralada Transversal.
- Sectors central i oriental: la disposició de les roques i la xarxa fluvial han format altiplans, relleus en costa i conques d'erosió.
- Altiplans: el Lluçanès, el Moianès i la Segarra.
- Conques d'erosió i els rius que les han excavades:
| Conca d'erosió | Rius que l'han excavada |
|---|---|
| Plana de Vic | Ter i Congost |
| Pla de Bages | Cardener |
| Conca d'Òdena | Llobregat |
| Conca de Barberà | Anoia i Francolí |
- Sector occidental: extenses planes sedimentàries, com les planes d'Urgell i de Lleida, on només destaquen petits turons.
2.3. El Sistema Mediterrani
El Sistema Mediterrani es troba paral·lel a la costa, entre la Depressió Central i la mar Mediterrània. Està format per tres subunitats: la Serralada Prelitoral i la Serralada Litoral, separades per la Depressió Prelitoral.
La Serralada Prelitoral
Successió de serres que s'estenen des de la vall del riu Ter fins a la plana de Castelló, elevades entre la Depressió Central i la Depressió Prelitoral. De nord a sud-oest:
- Les Guilleries (1.204 m)
- El Montseny, amb el Turó de l'Home (1.706 m), punt culminant del Sistema Mediterrani
- Sant Llorenç del Munt (1.104 m)
- Montserrat (1.236 m)
- Les muntanyes de Prades (1.203 m)
- La serra del Montsant (1.163 m)
- Els ports de Besseit (1.442 m)
⚠️ Atenció: No confonguis el punt més alt de Catalunya amb el del Sistema Mediterrani: el de Catalunya és la Pica d'Estats (3.143 m), al Pirineu; el del Sistema Mediterrani és el Turó de l'Home (1.706 m), al Montseny (Serralada Prelitoral).
La Serralada Litoral
S'estén des de l'Empordà fins al Garraf i té altituds menors. Serres i massissos principals:
- Les Gavarres (535 m)
- El Montnegre (773 m)
- El Corredor (657 m)
- La serra de Collserola (512 m)
- El massís del Garraf (658 m)