← Tot el temari
BInstitucional

L'ordenament jurídic de l'Estat

L'ordenament jurídic, la Constitució espanyola, la llei i les normes amb rang de llei, el reglament i els tractats internacionals.

Aquest tema explica com s'organitzen les normes jurídiques a Espanya: què és l'ordenament jurídic, per què la Constitució n'és la norma suprema, què és la llei i quins tipus n'hi ha, quines normes amb rang de llei pot dictar el Govern (decret llei i decret legislatiu), què és el reglament i com s'incorporen els tractats internacionals. És un tema molt examinable: està ple d'articles concrets de la Constitució, terminis i classificacions que cal dominar amb precisió.

1. L'ordenament jurídic

1.1. Noció i característiques de l'ordenament jurídic espanyol

El dret no és una simple suma de normes: les normes jurídiques d'un estat no estan aïllades, sinó que s'interrelacionen formant un sistema o conjunt ordenat i sistemàtic anomenat ordenament jurídic.

L'ordenament jurídic espanyol està encapçalat per la Constitució, que:

  • Regula la producció de les altres normes jurídiques positives (que s'han d'elaborar segons les seves prescripcions).
  • Serveix de paràmetre de validesa de la resta de l'ordenament.
  • És criteri interpretatiu de la resta de normes jurídiques.

L'ordenament jurídic espanyol té cinc característiques:

CaracterísticaQuè significa
UnitatConjunt de normes i relacions que situa cada element en una posició determinada dins l'estructura; possibilita transformacions internes mantenint la unitat estructural
CoherènciaEs dota de regles per resoldre contradiccions normatives
PlenitudHa de ser complet: sempre hi ha d'haver una norma aplicable per a cada supòsit de fet; preveu regles per resoldre les llacunes normatives
DinamismeLes normes no són immutables: preveu mecanismes de modificació (reforma, derogació i modificació) i d'adaptació del contingut sense alterar els enunciats (interpretació i mutació)
PluralitatReflex d'una pluralitat de centres de producció jurídica: l'Estat de les autonomies i la presència d'Espanya a la Unió Europea

💡 Recorda: les cinc característiques de l'ordenament jurídic espanyol són Unitat, Coherència, Plenitud, Dinamisme i Pluralitat ("Una Constitució Per Dirigir-ho Pràcticament tot").

1.2. Les regles de relació entre normes i entre ordenaments

Aquestes regles responen a com es relacionen les normes d'un mateix ordenament i com se solucionen els conflictes i col·lisions entre elles, per determinar quina és la norma vàlida i aplicable en cada moment. Cal tenir presents quatre principis:

  • Principi de jerarquia: les normes s'ordenen segons una estructura jeràrquica piramidal determinada pel rang de cadascuna. El rang jeràrquic és la posició que cada norma ocupa dins l'ordenament jurídic. La norma de rang superior preval sobre la de rang inferior: la Constitució és la norma suprema (part més alta de la piràmide) i hi estan subordinades la llei i el reglament.
  • Principi de temporalitat: la norma posterior deroga l'antiga. Només s'aplica entre normes del mateix rang i comporta la derogació, que pot ser:
    • Expressa: la norma nova diu exactament quines normes modifica.
    • Tàcita: de la nova norma es desprèn una contradicció amb l'antiga.
  • Principi d'especialitat: preferència en l'aplicació de la norma especial i concreta sobre la general i abstracta.
  • Principi de competència: perquè una norma sigui vàlida ha d'haver estat aprovada per l'òrgan competent i d'acord amb el procediment establert en una norma de rang superior.

⚠️ Atenció: el principi de temporalitat (norma posterior deroga l'anterior) només s'aplica entre normes del mateix rang. Entre normes de rang diferent, mana la jerarquia. És un parany clàssic d'examen.

Un ordenament jurídic és un sistema tancat que pot estar format per diverses subestructures, les relacions de les quals es regeixen pel principi de competència entre ordenaments: determina quina norma s'aplica en funció de quin òrgan (l'Estat o la comunitat autònoma) té atribuïda la competència sobre la matèria. Per solucionar els conflictes, l'article 149.3 de la Constitució preveu dues regles:

  1. Clàusula de supletorietat del dret estatal: si una comunitat autònoma no fa ús de les seves competències normatives, s'aplica supletòriament el dret estatal perquè no es produeixin llacunes normatives.
  2. Clàusula de prevalença: en cas de conflicte, les normes estatals prevalen sobre les autonòmiques si aquestes no tenen atribuïda la competència exclusiva sobre la matèria.

⚖️ Marc legal: l'article 149.3 CE conté les dues clàusules de relació entre l'ordenament estatal i els autonòmics: supletorietat (el dret estatal omple els buits) i prevalença (el dret estatal guanya el conflicte si la CA no té competència exclusiva).

1.3. Les fonts

El dret administratiu constitueix un ordenament jurídic: l'ordenament juridicoadministratiu és la part de l'ordenament jurídic general que afecta l'Administració pública o s'hi refereix. Les seves fonts (mitjans d'establir les normes que el componen) són les mateixes, amb matisos, que les de la resta de branques del dret. Segons el Codi civil, es divideixen en:

  • Fonts directes:
    • Primàries:
      • La Constitució
      • La llei i les disposicions normatives amb rang de llei
      • El reglament
    • Subsidiàries:
      • El costum
      • Els principis generals del dret
  • Fonts indirectes:
    • Els tractats internacionals
    • La jurisprudència contenciosa administrativa del Tribunal Suprem
    • La doctrina científica

📌 Dada clau: el costum i els principis generals del dret són fonts directes subsidiàries; els tractats internacionals, la jurisprudència del Tribunal Suprem i la doctrina científica són fonts indirectes. Aquesta classificació surt tal qual als exàmens.

L'ordenament jurídic positiu s'estructura d'acord amb el principi de jerarquia normativa, recollit a l'article 9.3 del títol preliminar de la CE. Cap norma no pot contradir una norma de categoria superior:

  1. La jerarquia màxima correspon a la Constitució, garantida pel control de constitucionalitat de les normes amb rang de llei que fa el Tribunal Constitucional.
  2. Per sota se situen les lleis, producte d'òrgans representatius amb potestat legislativa (les Corts Generals i les assemblees legislatives de les comunitats autònomes).
  3. El darrer graó l'ocupen els reglaments, la forma normativa més característica del dret administratiu.

2. La Constitució espanyola

2.1. La Constitució com a norma suprema

La Constitució espanyola (CE) és la norma suprema de tot l'ordenament jurídic, de la qual deriva la validesa de la resta de normes. És la norma jeràrquicament superior perquè va ser elaborada pels representants polítics del poble en exercici de la seva sobirania (poder constituent). Els poders públics que crea la Constitució (poders constituïts) i les normes que aquests aproven queden subjectes a la mateixa Constitució (article 9.1 CE).

El procediment d'aprovació de la CE és especial, diferent del de les altres normes: això en garanteix la supremacia i l'estabilitat, ja que només pot ser reformada pels procediments que preveu la mateixa CE.

Com a norma jurídica suprema, la CE:

  • S'imposa a tots els poders públics i ciutadans.
  • Gaudeix de força activa i passiva davant de totes les altres normes.
  • Atorga unitat a l'ordenament jurídic.
  • Té legalitat formal suprema: és immune davant les altres normes, perquè té un procediment especial de reforma.
  • Té legalitat material suprema: és la norma primària que determina les fonts del dret i assegura que totes les normes hi han de ser conformes i interpretades d'acord amb ella, garantit pel control de constitucionalitat de les lleis.

La CE va ser referendada el 6 de desembre de 1978 i des d'aleshores només ha estat reformada en dues ocasions:

AnyReforma
1992Permetre el sufragi passiu en les eleccions municipals als ciutadans comunitaris residents a Espanya
2011Modificació de l'article 135, arran de la crisi econòmica i les indicacions europees, per donar estabilitat pressupostària

📌 Dada clau: la CE va ser referendada el 6 de desembre de 1978 i només s'ha reformat dues vegades: el 1992 (sufragi passiu municipal dels ciutadans comunitaris) i el 2011 (article 135, estabilitat pressupostària).

2.2. Contingut i estructura de la Constitució espanyola

La CE regula les matèries pròpies dels textos constitucionals del nostre entorn juridicopolític:

  1. Els valors jurídics i principis bàsics de l'ordre polític: la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític, com a valors de l'Estat social i democràtic de dret.
  2. El reconeixement i la garantia dels drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans.
  3. L'organització dels poders de l'Estat (la monarquia parlamentària).
  4. L'organització territorial (l'Estat de les autonomies).
  5. La reforma constitucional.

Atenent aquest contingut, el text de la CE s'estructura en tres parts:

a) Part inicial o preàmbul: caràcter solemne; reflecteix el fonament democràtic de la CE i els objectius polítics i socials que es proposa.

Vols continuar?

Registra't i segueix aquest tema on l'has deixat, preparat per estudiar i no només per llegir.

  • Tests per blocsamb correcció al moment
  • Dades clau marcadesel que més surt a l'examen
  • El teu progrési repàs dels errors

Aquest tema representa aproximadament el 4,3% del temari de la guia oficial de la conv. 46/26.

100% Gratis · Sense registreFes un test GRATIS ara i mira la teva nota →