← Tot el temari
BInstitucional

Els òrgans jurisdiccionals

El poder judicial i la potestat jurisdiccional, el Consell General del Poder Judicial, el Ministeri Fiscal i el Tribunal Constitucional.

Aquest tema explica com s'organitza la justícia a Espanya: el poder judicial i la seva potestat jurisdiccional, l'estatut dels jutges i magistrats, l'estructura dels òrgans judicials (amb atenció especial al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya), el Consell General del Poder Judicial, el Ministeri Fiscal i el Tribunal Constitucional. És un tema molt preguntat perquè està ple de dades concretes: composicions, majories, mandats i articles de la Constitució.

1. Poder judicial i potestat jurisdiccional

El poder judicial es regula a la Constitució espanyola (CE) i a la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (LOPJ). Les seves característiques bàsiques són:

  • És un poder de l'Estat, independent dels altres poders (executiu i legislatiu).
  • És únic a tot el territori nacional.
  • Es compon de jutges i magistrats.

El poder judicial té encomanada la potestat jurisdiccional, que consisteix a:

  1. Aplicar el dret per resoldre conflictes (jutjar).
  2. Fer complir allò que s'ha decidit si no es compleix voluntàriament (fer executar el que s'ha jutjat).

Aquesta potestat s'atribueix a tots i cada un dels jutges i magistrats que integren el poder judicial, i és una funció que exerceixen de forma independent.

Per exercir les seves funcions, el poder judicial té el suport de l'Administració de justícia: el conjunt de mitjans personals i materials destinats a l'organització de les activitats relacionades amb la justícia, amb la finalitat de garantir el compliment de les funcions del poder judicial.

⚠️ Atenció: L'Administració de justícia NO és poder judicial. El poder judicial són els jutges i magistrats (que jutgen); l'Administració de justícia són els mitjans personals i materials que els donen suport. És un parany d'examen clàssic.

1.1. Principis configuradors del poder judicial

Els dos principis que configuren el poder judicial són l'exclusivitat i la unitat jurisdiccional.

Exclusivitat

La potestat jurisdiccional només pot ser exercida pels òrgans que integren el poder judicial (jutjats i tribunals), i aquests només poden exercir la potestat jurisdiccional i les altres funcions que expressament els siguin atribuïdes per llei, en garantia de qualsevol dret.

Excepció: en determinats supòsits expressament previstos a la CE, altres òrgans poden exercir la potestat jurisdiccional en matèries concretes — per exemple, el Tribunal Constitucional.

Unitat jurisdiccional

El poder judicial és únic a tot el territori estatal: a diferència del poder legislatiu i l'executiu, no hi ha òrgans judicials de les comunitats autònomes i òrgans judicials de l'Estat central.

  • No hi pot haver jurisdiccions especials.
  • No es poden crear tribunals que no estiguin prèviament determinats per la llei.
  • Tots els òrgans jurisdiccionals s'integren en una organització única i estan sotmesos a un mateix règim jurídic.

📌 Dada clau: A diferència del legislatiu i l'executiu (on hi ha òrgans estatals i autonòmics), el poder judicial és únic a tot l'Estat: no existeixen "poders judicials autonòmics".

1.2. Estatut dels jutges i magistrats

Els jutges i magistrats formen un cos únic i el seu estatut es regula a la LOPJ. Es regeix per cinc principis: independència, inamovibilitat, imparcialitat, incompatibilitat i responsabilitat.

Independència

S'entén en un doble sentit:

  • Independència externa: el poder judicial és independent dels altres poders de l'Estat. La CE la garanteix especialment davant el poder executiu: per això s'atribueix al Consell General del Poder Judicial la competència sobre l'estatut jurídic dels jutges i magistrats, que abans corresponia al poder executiu. El govern no pot interferir en la tasca dels jutges i tribunals.
  • Independència interna: els jutges i magistrats decideixen d'acord amb el dret, sense rebre cap ordre, instrucció o suggeriment sobre els fets sotmesos al seu judici. Les seves decisions només poden ser revisades mitjançant els recursos previstos legalment.

La independència no és llibertat absoluta: segons l'article 117.1 de la CE, els jutges i magistrats actuen sotmesos únicament a l'imperi de la llei. La decisió judicial ha de ser la conclusió d'un raonament jurídic motivat que aplica les normes jurídiques al cas concret.

⚖️ Marc legal: Article 117.1 CE — els jutges i magistrats actuen sotmesos únicament a l'imperi de la llei. L'estatut dels jutges es regula a la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (LOPJ).

Inamovibilitat

Els jutges i magistrats només poden ser separats, suspesos, traslladats o jubilats per les causes establertes per la llei: ascensos, faltes, incapacitat, renúncia, pèrdua de la nacionalitat o condemna penal.

La finalitat és evitar que puguin ser apartats de les seves funcions per causes no estrictament professionals — és, per tant, una garantia de la seva independència.

Imparcialitat

Els jutges i magistrats han d'aplicar la llei de forma imparcial. Els dos mecanismes que la garanteixen en casos concrets són:

  • Abstenció: el mateix òrgan judicial s'ha d'abstenir de conèixer un assumpte quan incorri en una de les causes previstes a la llei que podrien posar en perill la seva imparcialitat.
  • Recusació: les parts del procés poden demanar que el jutge o magistrat no conegui del cas si incorre en alguna d'aquestes causes.

💡 Recorda: Abstenció = la demana el mateix jutge; recusació = la demanen les parts del procés. Mateixes causes, iniciativa diferent.

Incompatibilitat

Els jutges i magistrats no poden:

  • Exercir altres càrrecs públics.
  • Pertànyer a partits polítics o sindicats.

Però sí que poden crear associacions professionals. Les incompatibilitats garanteixen la independència i eviten activitats que condicionin la seva llibertat de criteri.

Responsabilitat

Els jutges i magistrats són responsables en l'exercici de la seva funció jurisdiccional. La responsabilitat pot ser de tres tipus:

TipusContingut
PenalPer delictes comesos en la funció (ex.: prevaricació)
CivilSi causen un dany o perjudici en l'exercici de les seves funcions, sempre que l'actuació sigui dolosa o culposa
DisciplinàriaImposició de sancions pel Consell General del Poder Judicial

💡 Recorda: Els 5 principis de l'estatut dels jutges: I-I-I-I-R — Independència, Inamovibilitat, Imparcialitat, Incompatibilitat i Responsabilitat.

1.3. Estructura del poder judicial

L'estructura es determina bàsicament per dos criteris: un criteri material i un criteri territorial.

Criteri material

Per raó de l'especialització material, els òrgans judicials es divideixen en quatre ordres:

  • Civil
  • Penal
  • Contenciós administratiu
  • Social

⚠️ Atenció: La jurisdicció militar NO s'integra en l'estructura del poder judicial, excepte la Sala Cinquena del Tribunal Suprem, que és militar.

Criteri territorial

A l'efecte de l'organització del poder judicial, l'Estat es divideix en municipis, partits judicials, províncies, comunitats autònomes i tot l'Estat. Els òrgans judicials segons el territori són:

ÒrganÀmbit territorial
Tribunal SupremSeu a Madrid, jurisdicció a tot l'Estat
Audiència NacionalSeu a Madrid, jurisdicció a tot l'Estat
Tribunals superiors de justíciaUn a cada comunitat autònoma
Audiències provincialsUna a cada província
Jutjats penals, socials, contenciosos administratius, de vigilància penitenciària i de menorsUn o més a cada província
Jutjats de primera instància i instruccióUn o més a cada partit judicial
Jutjats de pauAls municipis on no hi ha jutjats de primera instància i instrucció

Vols continuar?

Registra't i segueix aquest tema on l'has deixat, preparat per estudiar i no només per llegir.

  • Tests per blocsamb correcció al moment
  • Dades clau marcadesel que més surt a l'examen
  • El teu progrési repàs dels errors

Aquest tema representa aproximadament el 3,9% del temari de la guia oficial de la conv. 46/26.

100% Gratis · Sense registreFes un test GRATIS ara i mira la teva nota →