← Tot el temari
AConeixements de l'entorn

Àmbit sociolingüístic

Història de la llengua catalana, varietats lingüístiques, la llengua aranesa i les versions actuals de la Gramàtica i l'Ortografia de la llengua catalana.

La sociolingüística és la disciplina que estudia l'ús lingüístic condicionat pel context social, és a dir, la interrelació de la llengua amb la societat. Aquest tema recorre la història del català des dels orígens llatins fins a la normativització del segle XX-XXI, les varietats lingüístiques, l'estatus de la llengua aranesa i les noves versions de la Gramàtica i l'Ortografia de l'IEC. És un tema molt agraït per a l'examen: està ple de dates, noms i lleis concretes que surten en forma de pregunta directa.

1. Història de la llengua

El català és una llengua romànica que prové del llatí popular (parlat), portat al territori pels soldats i mercaders, i no pas del llatí culte o literari. El llatí popular és l'element bàsic en la formació del català.

📌 Dada clau: En l'actualitat hi ha nou llengües romàniques: català, castellà (o espanyol), francès, galaicoportuguès, italià, occità (o provençal, al sud de França) — l'aranès n'és una variant geogràfica —, retoromànic (al cantó suís dels Grisons), romanès i sard (a l'illa de Sardenya).

A finals del segle XIX es va extingir una llengua romànica: el dàlmata, parlada a les costes de l'est de la mar Adriàtica. El lleonès, l'aragonès, el gascó i el francoprovençal es consideren llengües embrionàries.

Factors de formació de la llengua catalana

Els factors que fan possible la formació del català són quatre:

FactorQuè ésExemples
SubstratLlengües parlades abans de la conquesta romana (rastres en lèxic i toponímia)Cèltic: blat, maduixa, trencar, Besalú, Queralbs, Cadaqués. Iberobasc: estalviar, esquerra, pissarra, Cardona, Àneu, Besora. Fenici (només topònims aïllats): Eivissa, Maó, Tagomago
Grau d'intensitat de la romanitzacióImplantació de la romanització (els Pirineus, menys romanitzats que l'orient peninsular) i procedència dialectal i social dels colonitzadors—
SuperstratAportacions (sobretot lèxiques) posteriors als romansGermàniques: blau, amanir, lleig, boig, bandera, espia, guàrdia, Albert, Enric, Campdevànol, Geltrú. Àrab: setrill, rajola, aixeta, magatzem, gandul, arròs, sucre, Borja, Ràfols, Altafulla, Borges. Llengües veïnes: occità (clatell, oreneta), castellà (buscar, borratxo), francès (menú), anglès (bar)
Vida política posteriorLa situació política després de la desaparició de l'Imperi Romà d'Occident—

⚠️ Atenció: No confonguis substrat (llengües d'ABANS dels romans: cèltic, iberobasc, fenici) amb superstrat (aportacions de DESPRÉS dels romans: germàniques, àrab i llengües veïnes). És un parany clàssic d'examen.

1.1. Segles VII a XII: orígens i formació

  • Segles VII i VIII: en una evolució gradual i quasi imperceptible, la gent ja no parla llatí.
  • Segles IX a XI: el poble ja parla català, però hi ha una situació de diglòssia: convivència de dues llengües en què la llengua A (alta, amb més prestigi — aquí el llatí) expressa tots els àmbits de poder (administració, ensenyament, literatura, comerç, usos públics) i la llengua B (baixa, amb menys prestigi — aquí el català) només s'usa en els àmbits privats. El llatí dels documents, però, s'impregna de l'oral: textos plens d'interferències lèxiques i sintàctiques, un llatí ja allunyat del clàssic.
  • Segle XII: època d'expansió territorial i dinàstica. S'inicien la Corona d'Aragó i el català escrit.

⚖️ Marc legal: Al Concili de Tours (813), com que la immensa majoria de la població era analfabeta i no entenia el llatí culte, l'Església mana oficialment als sacerdots que prediquin en la llengua del poble perquè se'ls entengui.

Els primers textos escrits en català coneguts són de la segona meitat del segle XII:

  • Forum Iudiciorum: codi de lleis visigòtic escrit en llatí, del qual coneixem la traducció d'un petit fragment al català.
  • Les Homilies d'Organyà: primer text escrit en català. Són vuit fulls d'un sermó en prosa, on l'autor comenta passatges de l'Evangeli.

📌 Dada clau: El primer text escrit en català són les Homilies d'Organyà (segona meitat del segle XII). El Forum Iudiciorum és només la traducció d'un fragment d'un codi visigòtic en llatí.

1.2. Segles XIII a XV: expansió i consolidació

Segle XIII. El naixement de la prosa literària catalana comença a la segona meitat del segle XIII amb l'obra extraordinària del mallorquí Ramon Llull. L'hegemonia política i l'afermament de la Corona (conquestes de Mallorca, València i Sicília) consoliden una consciència d'identitat i converteixen la llengua en un factor de coherència cultural i política. D'aquest període cal destacar:

  • Els textos poètics s'escriuen en occità.
  • Els textos jurídics i comercials s'escriuen en català: els Usatges de Barcelona, els Furs de València, el Llibre de les Costums de Tortosa i les Ordenances dels corredors de la Llotja.
  • Ramon Llull (1232-1315) — escriptor, filòsof, místic i missioner — és el creador de la prosa literària i científica catalana. Usa el català perquè vol difondre el saber entre el poble i no restringir la seva obra als eclesiàstics. Intervé en concilis i universitats, visita corts papals i reials, i escriu unes 250 obres de temes científics, filosòfics, teològics i literaris. Obres conegudes: Blanquerna, Arbre de Ciència, Llibre de Contemplació de Déu, Llibre de l'Ordre de Cavalleria.
  • S'escriuen dues de les quatre grans cròniques, amb les quals la prosa catalana assoleix la maduresa:
    • Crònica de Jaume I o Llibre dels Feyts (cap al 1274): es presenta com a autobiogràfica, dictada pel mateix rei. Llengua viva i fluida, amb força i espontaneïtat; grans gestes amb fragments d'exaltació militar, didàctics i religiosos.
    • Crònica de Bernat Desclot (1288): narra els fets des de la formació de la Corona d'Aragó fins a la mort de Pere el Gran, que n'és el protagonista (intervenció a Itàlia, invasió francesa de Catalunya i alliberament) amb dimensió d'heroi d'epopeia.

Segle XIV. Inici dels moments més brillants de la literatura catalana, coincidint amb les conquestes de Sardenya i Grècia. Pere el Cerimoniós va ser el primer rei català que va intuir l'estret lligam entre el poder i la llengua; el català arriba a ser una de les llengües més esteses i difoses. Cal destacar:

  • Les altres dues grans cròniques:
    • Crònica de Ramon Muntaner (1325): la més extensa, narra cinc regnats (de Jaume I fins a la coronació d'Alfons III el Benigne). És la que té més nom i fama. Muntaner, gironí, exalta en primera persona i to col·loquial la monarquia, els catalans, Catalunya i la llengua catalana.
    • Crònica de Pere el Cerimoniós (1386): en set llibres, narra des de part del regnat d'Alfons III el Benigne (el seu pare) fins al seu regnat. El més notori: la reincorporació del Regne de Mallorca, dels comtats del Rosselló i la Cerdanya, i la guerra contra la noblesa aragonesa rebel. Autèntic dietari que pretén justificar la seva actuació; llengua més elevada, acurada i oficial.
  • La reforma de la Cancelleria reial durant el regnat de Pere el Cerimoniós: organisme administratiu i burocràtic que redacta els documents oficials de la Corona, considerats models de bona escriptura — un model que avui anomenaríem llengua estàndard, perquè codifica i unifica la llengua a tot el territori. La Cancelleria és el gran centre de l'humanisme a Catalunya.
  • Bernat Metge (1340/46-1413), possiblement la figura més destacable de la Cancelleria: secretari de dos monarques (Joan I i Martí I). Acusat de traïció i processat, fins que Martí I li retorna la confiança. És el primer escriptor que tradueix obres clàssiques, que escriu amb mires exclusivament literàries i que incorpora l'humanisme. Arran del seu processament escriu Lo somni (1399), la primera obra humanística a Espanya: el triomf de la raó sobre l'obscurantisme.

💡 Recorda: Les quatre grans cròniques en ordre: Jaume I (Llibre dels Feyts, ~1274) → Bernat Desclot (1288) → Ramon Muntaner (1325, la més extensa i famosa) → Pere el Cerimoniós (1386). Les dues primeres són del segle XIII; les dues últimes, del XIV.

Al llarg del segle XIV i inici del XV, en les relacions formals (administració, cort pontifícia, ciència, pensament i literatura) el català s'usa com a llengua de prestigi; en les relacions informals s'usa exclusivament el català. La poesia, però, es continua escrivint en occità o en un català occitanitzant.

Segle XV. Ha estat qualificat de "segle d'or" de la literatura catalana. El corrent cultural que el condiciona és l'humanisme, del qual s'arriba al Renaixement. La invenció de la impremta a mitjan segle XV permet divulgar la cultura escrita i fa augmentar la demanda de llibres. S'escriuen les grans novel·les de la literatura medieval catalana:

  • Ausiàs March: primer poeta que trenca definitivament amb la poesia trobadoresca; escriu més de deu mil versos plenament en català.
  • Joanot Martorell: autor de Tirant lo Blanc, la novel·la profana més llegida del segle XV, considerada l'obra mestra de la narrativa medieval catalana i universal.
  • Roís de Corella: humanista, prosista i últim gran poeta de la literatura clàssica catalana (poc llegit, però).
  • Jaume Roig: autor de la novel·la en vers, de caràcter misogin, l'Espill o Llibre de les dones (més de setze mil versos), amb llenguatge extraordinàriament ric i popular.
  • Curial e Güelfa: novel·la cavalleresca i anònima, amb llenguatge refinat i popular i influència italiana en el vocabulari.

Vols continuar?

Registra't i segueix aquest tema on l'has deixat, preparat per estudiar i no només per llegir.

  • Tests per blocsamb correcció al moment
  • Dades clau marcadesel que més surt a l'examen
  • El teu progrési repàs dels errors

Aquest tema representa aproximadament el 7,7% del temari de la guia oficial de la conv. 46/26.

100% Gratis · Sense registreFes un test GRATIS ara i mira la teva nota →