Aquest tema explica com les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han donat lloc a una nova societat —la societat del coneixement— i quins efectes ha tingut aquest canvi en el treball, l'economia, la cultura i la relació amb l'Administració. També cobreix conceptes molt examinables com la Internet de les coses (IoT), la seguretat de la informació, l'administració electrònica, la signatura electrònica i la intel·ligència artificial (IA). És un tema de conceptes i definicions: domina els termes en negreta i les propietats i llistes que hi apareixen.
1. La societat del coneixement i les tecnologies de la informació. Internet i la Internet de les coses (IoT)
1.1. De la innovació tecnològica a l'era de la informació
La vida de la humanitat ha evolucionat al llarg dels segles al ritme de les innovacions tecnològiques: cada millora tècnica ha comportat un avenç en les condicions de vida, un estímul per continuar avançant i un major accés a la riquesa i al progrés del conjunt de la societat.
Avui som en un moment clau d'aquesta innovació contínua, que marca el naixement d'una nova societat: l'era de la informació. El que la diferencia de les grans conquestes tecnològiques anteriors és que el conjunt dels ciutadans adquireix un enorme protagonisme:
- Abans, la informació i el coneixement —el poder— eren un privilegi d'una minoria.
- Ara, són a l'abast de tots els ciutadans de forma relativament poc costosa.
- Els sistemes de comunicació han evolucionat en paral·lel amb la informàtica: ha augmentat la capacitat, la disponibilitat i la immediatesa de la informació, i se n'ha abaratit la transmissió.
Tot aquest conjunt de factors ha fet sorgir una nova societat: la societat de la informació, també anomenada societat del coneixement. L'avenç tecnològic que l'ha fet possible és l'espectacular desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
💡 Recorda: "Societat de la informació" i "societat del coneixement" són sinònims a la guia. El motor del canvi són les TIC.
1.2. L'acte de naixement: l'any 1981
El punt de partida de la societat del coneixement té una data concreta: l'any 1981. Aquell any:
- Microsoft desenvolupa el sistema operatiu MS-DOS.
- IBM presenta el primer ordinador personal, el PC (personal computer).
Posteriorment, l'aparició del Macintosh d'Apple el 1984, amb una interfície gràfica de finestres i el ratolí (mouse) —incorporats després als sistemes Windows—, va estendre l'ús de l'ordinador a qualsevol àmbit i nivell d'usuari. Aquests són els fets cabdals que marquen l'inici de l'era de la informàtica.
📌 Dada clau: 1981 = acte de naixement de la societat del coneixement (MS-DOS de Microsoft + primer PC d'IBM). 1984 = Macintosh d'Apple (interfície gràfica de finestres i ratolí).
1.3. La cibersocietat
La societat postindustrial de la segona meitat del segle XX dona pas a la societat informatitzada, la cibersocietat, que es caracteritza per considerar la informació com la principal riquesa i font d'organització.
Primeres conseqüències:
- El gruix de la població activa ja no és al sector industrial (secundari), sinó al sector de serveis (terciari).
- Dins els serveis, un percentatge cada cop més elevat de treballadors està estretament relacionat amb la informàtica.
- La mà d'obra a la indústria és substituïda per la robotització i l'automatització dels processos productius.
La característica fonamental de la societat informatitzada és que les TIC abasten tots els sectors productius i d'oci. D'aquí que hi hagi sis conceptes fonamentals en l'organització de la cibersocietat:
| Concepte | Definició |
|---|---|
| Multimèdia | La informàtica permet integrar so, imatge i text |
| Hipermèdia | Integració de multimèdia i hipertext (text organitzat de forma no seqüencial) |
| Realitat virtual | Les TIC permeten traslladar les persones a una realitat diferent de la que coneixem |
| Grans xarxes d'ordinadors | Creen una rèplica dels sistemes de comunicació entre grups de persones |
| Internet | També anomenada autopista de la informació: comunicació entre qualsevol ordinador de la xarxa i accés a arxius d'imatge, text i veu de qualsevol lloc |
| Telefonia mòbil | Difusió rapidíssima des de mitjans dels anys 90; ha incorporat funcions pròpies dels PC, en convergència amb Internet en una única xarxa mundial |
⚠️ Atenció: No confonguis hipertext (text organitzat de forma no seqüencial) amb hipermèdia (integració de multimèdia + hipertext). L'hipermèdia inclou l'hipertext, no al revés.
1.4. Transport i contingut. Internet i l'hipertext
Les tecnologies de la informació s'entenen com una manera d'elaborar, processar, emmagatzemar i transmetre la informació entre persones, generada a través de les observacions. En realitat, el que es transmet són bàsicament dades, que aporten informació, però poc coneixement.
Cal distingir entre:
- Transport: s'efectua mitjançant els sistemes de telecomunicacions.
- Contingut: els missatges que s'envien per aquests sistemes — des de converses privades fins a serveis de lleure i entreteniment, accés a la cultura i transaccions per demanar béns o serveis lliurats per altres mitjans, com la telecompra.
Internet és una immensa xarxa de computadores estesa per tot el planeta que permet, a qualsevol usuari, conèixer arxius d'informació i de dades (so, imatges animades o estàtiques, gràfics, etc.) a partir d'adreces electròniques o mitjançant programari de navegació des de qualsevol punt del món.
El diari electrònic és una de les conseqüències més importants d'aquest món: gairebé tota la premsa diària s'edita via Internet i es pot consultar de manera immediata. Això és possible gràcies a la tècnica de l'hipertext: cada paraula subratllada en blau permet la connexió amb altres documents, accessibles pitjant el cursor del ratolí.
La societat interactiva és sinònim de la societat interconnectada, i condueix a l'aparició de noves relacions socioeconòmiques i vivencials.
1.5. La Internet de les coses (IoT)
Als canvis que han transformat la societat des de la dècada dels vuitanta cal afegir-hi la Internet de les coses (IoT, de l'anglès Internet of things): el màxim exponent de la interconnexió de dispositius a través d'Internet, orientats a múltiples funcions com la videovigilància, la domòtica o l'automoció.
Safety i security
Mentre que als països llatins usem la paraula seguretat per a múltiples vessants, el món anglosaxó distingeix dos conceptes:
| Terme | Àmbit |
|---|---|
| Safety | Seguretat ambiental, riscos laborals, etc. |
| Security | Seguretat física i lògica: control d'accessos, prevenció d'intrusions, etc. |
El nou paradigma de la IoT potser fa que calgui associar-ho tot a una sola paraula, perquè cada cop és més difícil gestionar o supervisar els dos vessants de manera independent.
⚠️ Atenció: Safety = seguretat ambiental i riscos laborals; security = seguretat física i lògica (accessos, intrusions). És una distinció molt preguntable — i la guia diu que la IoT tendeix a unificar-les.
Exemple pràctic: un mateix edifici o local comercial pot estar subjecte a:
- Inspeccions d'entitats col·laboradores de l'Administració (ECA) — verifiquen aparells elevadors, instal·lacions elèctriques, etc. → garanteixen la safety.
- Controls de la policia administrativa — videovigilància, controls d'accessos, personal de seguretat, etc. → vessant de security.
La tendència dels grans fabricants i proveïdors apunta cap als edificis intel·ligents (smart buildings): un sistema de control central pren possessió final de tots els elements de seguretat (safety i security) d'un emplaçament, sovint gestionat des d'un lloc remot.
Exemple: un detector de fum pot funcionar perfectament de manera individual, però per emetre l'avís fa servir una interfície de xarxa cap a un panell de control central. Cal garantir que aquesta interfície de comunicacions és segura i que tots els elements poden transmetre la informació en tot moment.
📌 Dada clau: Estudis recents ja han demostrat que és possible comprometre la seguretat dels dispositius IoT. La IoT fa créixer exponencialment els dispositius interconnectats i també les noves formes d'amenaces.
2. Efectes de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)
El que caracteritza la societat de la informació és que, gràcies a les TIC, la transmissió d'informació arriba a un nombre enorme d'usuaris, amb una rapidesa i immediatesa impensables fins fa poc, i amb un volum tan gran que allò difícil és, justament, processar en l'àmbit personal la informació que es rep diàriament.
Les TIC afecten tots els àmbits de la vida: el treball, el lleure, l'accés a la cultura, les relacions econòmiques, la disponibilitat de béns i serveis, les relacions entre ciutadans i Administració, etc. En la societat del coneixement, el coneixement és la primera font de productivitat.
2.1. Efectes sobre el treball
Al llarg de la història, el treball s'ha relacionat amb la producció de béns a partir de recursos de la natura (l'era industrial n'és la culminació). Ara, gran part de l'activitat econòmica es relaciona amb la producció de béns a partir de recursos creats per l'home: el coneixement, la cultura, l'oci i la interacció entre persones.
El pas de la societat postindustrial a la societat del coneixement desplaça la força de treball del sector secundari al terciari, igual que la Revolució Industrial va desplaçar la força laboral de produir aliments a produir manufactures. Característiques que defineixen el canvi: