← Tot el temari
BInstitucional

La Unió Europea

L'origen històric de la Unió Europea, l'ordenament jurídic comunitari (dret originari i derivat) i les institucions comunitàries.

Aquest tema explica què és la Unió Europea, com s'ha construït històricament a través de tractats, com funciona el seu ordenament jurídic (dret originari i derivat) i quines són les seves institucions principals. És un tema molt examinable per la quantitat de dates, tractats, xifres i competències que conté: dominar la cronologia dels tractats i la composició de cada institució és clau per treure punts fàcils a l'examen.

1. Origen històric de la Unió Europea

La Unió Europea és una organització supraestatal, basada en la unitat política, econòmica i monetària, construïda mitjançant la signatura de diversos tractats internacionals entre els països que en formen part.

Aquests tractats estableixen l'existència d'unes institucions comunes (el Consell, la Comissió, el Parlament i el Tribunal de Justícia) en què els estats membres, mitjançant un acte de cessió de sobirania, deleguen a la Unió l'exercici de competències normatives, de gestió i de control polític per aconseguir objectius comuns:

  • Principalment, l'establiment d'un mercat únic en què mercaderies, capitals, serveis i ciutadans puguin circular lliurement.
  • La cooperació en la política exterior i la seguretat comuna.
  • La cooperació en assumptes de justícia i interior.

La progressiva unificació d'aquests sectors —els propis del nucli essencial de la sobirania estatal— i l'assumpció de plenes competències en matèria de política financera (amb una moneda comuna) comporta que la UE substitueixi l'Estat en l'exercici d'una part important de les seves competències tradicionals.

📌 Dada clau: D'acord amb l'article 185 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, el 24 de juliol de 2007 el Govern de la Generalitat va adoptar les seves observacions sobre la revisió dels tractats de la Unió Europea i de la Comunitat Europea.

1.1. Dels primers tractats a Maastricht

El procés d'integració política i econòmica s'inicia el 1951 amb la signatura del Tractat de la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA), i culmina amb la signatura del Tractat de la Unió Europea a Maastricht, el 7 de febrer de 1992.

A la CECA la van seguir els tractats de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i de l'Energia Atòmica (EURATOM), signats a Roma el 25 de març de 1957 per sis estats fundadors: Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg, França, Itàlia i la República Federal d'Alemanya.

💡 Recorda: Els sis estats originaris són els tres del Benelux (Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg) més França, Itàlia i Alemanya (RFA).

El Tractat de la CEE pretenia fonamentalment la instauració d'un mercat comú, per reactivar l'economia dels països membres a través de la integració de les seves economies. La primera conseqüència pràctica fou la supressió dels drets de duanes, per generar una zona de lliure comerç de mercaderies, capital i treball entre els països membres. Tot això havia de ser completat amb l'establiment d'un marc jurídic propi de drets fonamentals.

El projecte inicial de les comunitats europees preveia la seva expansió en un doble sentit:

  1. Ampliar el marc geogràfic amb la integració de nous estats (de les sis nacions originàries als membres actuals, per efecte de les successives adhesions).
  2. Aprofundir en les relacions entre els socis comunitaris per assolir una veritable unitat política, econòmica i monetària.

1.2. L'adhesió d'Espanya

Espanya s'incorpora a la Unió Europea mitjançant la signatura del Tractat d'adhesió, autoritzat per la Llei orgànica 10/1985, de 2 d'agost. D'acord amb el Tractat, a partir de l'1 de gener de 1986, el dret comunitari originari fins aleshores vigent, així com totes les normes aprovades amb posterioritat, s'incorporen com un tot a l'ordenament jurídic espanyol.

⚖️ Marc legal: L'adhesió d'Espanya és autoritzada per la Llei orgànica 10/1985, de 2 d'agost, amb efectes des de l'1 de gener de 1986.

1.3. L'evolució dels tractats

  • Tractat de Brussel·les, de 8 d'abril de 1965: va unificar algunes institucions de les tres comunitats (CECA, CEE, EURATOM), que formalment eren independents, com ara la Comissió i el Consell. Els tribunals de justícia i les assemblees legislatives de les tres comunitats ja havien estat unificats mitjançant un conveni específic signat a Roma el mateix 25 de març de 1957.
  • Acta Única Europea (AUE), signada a Luxemburg el 17 de febrer de 1986: va crear un mercat interior com a únic espai econòmic entre els estats membres, amb plena llibertat de circulació de persones, béns, serveis i capitals (objectiu que ja figurava entre les finalitats bàsiques de les comunitats des de la seva creació).

⚠️ Atenció: No confonguis les unificacions institucionals: tribunals i assemblees s'unifiquen ja el 1957 (conveni de Roma); Comissió i Consell s'unifiquen amb el Tractat de Brussel·les de 1965.

1.4. El Tractat de Maastricht (1992)

El Tractat de la Unió Europea (TUE), signat a Maastricht el 7 de febrer de 1992, estableix un nou sistema de cooperació política i econòmica i recull els mecanismes per a la integració econòmica i monetària. Va fer compatibles dues orientacions polítiques contraposades:

  • Els estats que volien conservar la pròpia sobirania en política exterior, seguretat, justícia i assumptes interiors.
  • Els estats amb una visió més federalista, que defensaven una integració de tipus federal.

Maastricht va introduir reformes importants als tractats constitutius i va desenvolupar la cooperació governamental entre estats a través de:

  • La política exterior i seguretat comuna (PESC).
  • La cooperació en els àmbits de la justícia i dels assumptes d'interior (CJAI).

Dins d'aquests àmbits s'inclou la cooperació en aquestes matèries d'interès comú:

  • La política d'asil.
  • El creuament de persones per les fronteres i la política duanera.
  • La política d'immigració de nacionals de tercers països.
  • La lluita contra el narcotràfic.
  • La prevenció policial i la lluita contra el terrorisme, per assegurar un major grau de seguretat per als ciutadans de la Unió.
  • La lluita contra el frau econòmic transnacional.
  • La cooperació judicial en matèria civil i penal.

📌 Dada clau: Maastricht (7 de febrer de 1992) crea la PESC i la CJAI, i culmina el procés d'integració iniciat el 1951 amb la CECA.

1.5. Amsterdam, Niça i el projecte de Constitució

  • Tractat d'Amsterdam, signat el 2 d'octubre de 1997: reforma els tractats de la Unió i de creació, especialment en l'àmbit institucional, però no va resoldre les qüestions més problemàtiques de la futura ampliació, com la composició de la Comissió o la ponderació del vot dels estats al Consell.
  • Tractat de Niça, de 2001 (signat el 26 de febrer de 2001): torna a modificar els tractats fundacionals i de la Unió per adaptar les institucions a l'ampliació de la UE als països de l'est d'Europa.
  • El Consell Europeu de Laeken (desembre de 2001) va dictaminar que la Convenció sobre el Futur d'Europa presentés un projecte de tractat pel qual s'instituís una constitució per a Europa. La Convenció tenia per missió complir els quatre punts abordats per la Declaració de Niça sobre el futur de la Unió.

El treball de la Convenció es reflecteix en la fusió i reorganització dels tractats en forma de Projecte de Constitució, que dotava la UE d'una única personalitat jurídica i incorporava la Carta de drets fonamentals proclamada pel Consell Europeu de Niça. La Constitució també:

  • Reforçava el paper del Parlament Europeu.
  • Duplicava l'àmbit de legislació per codecisió, que passava a ser el procediment legislatiu normal de la Unió.
  • Simplificava substancialment els procediments legislatius.
  • Aclaria i classificava les competències de la Unió.

⚠️ Atenció: La Constitució europea no va entrar mai en vigor: el rebuig dels ciutadans de França i Holanda en referèndum va situar la seva viabilitat en un escenari imprevisible. El seu contingut es va recuperar en gran part amb el Tractat de Lisboa.

1.6. El Tractat de Lisboa (2007)

El 13 de desembre de 2007 els caps d'Estat i de govern dels vint-i-set estats membres van signar el nou Tractat de reforma de la UE. El Tractat de Lisboa va entrar en vigor l'1 de desembre de 2009, un cop ratificat per tots els estats membres.

El Tractat introdueix modificacions en els tractats constitutius, que passen a anomenar-se:

  • Tractat de funcionament de la Unió Europea (el Tractat de la Comunitat Europea modificat).
  • Tractat de la Unió Europea (el TUE modificat).

Lisboa manté la majoria dels avenços de la Constitució europea a favor d'una Unió més eficaç, més democràtica i més influent internacionalment, però no recull cap referència al caràcter constitucional de la UE. Les seves innovacions principals són:

  • Presidència estable del Consell Europeu: mandat de dos anys i mig, amb possibilitat d'una reelecció.
  • Reducció dels membres de la Comissió Europea a partir de 2014. L'elecció del president de la Comissió es vincula als resultats de les eleccions europees.
  • Nova composició del Parlament Europeu: passava a tenir 751 diputats i Espanya mantenia els seus 54 escons. Actualment, amb la sortida del Regne Unit, el Parlament té 705 diputats, dels quals 59 corresponen a Espanya.
  • Noves funcions de l'alt representant per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna: és alhora mandatari del Consell per als Afers de Política Exterior i Defensa i vicepresident de la Comissió Europea, encarregat de les relacions exteriors. Compta amb el suport d'un Servei Europeu d'Acció Exterior.
  • Nou sistema de doble majoria per a les votacions per majoria qualificada al Consell a partir de novembre de 2014: 55% dels estats membres i 65% de la població de la UE.
  • Extensió del vot per majoria qualificada al Consell a gairebé 50 noves àrees, com l'Espai de llibertat, seguretat i justícia.
  • Generalització del procediment de codecisió (acord entre Consell i Parlament) com a procediment legislatiu ordinari.
  • Reforçament del paper del Parlament Europeu en matèria pressupostària.

Vols continuar?

Registra't i segueix aquest tema on l'has deixat, preparat per estudiar i no només per llegir.

  • Tests per blocsamb correcció al moment
  • Dades clau marcadesel que més surt a l'examen
  • El teu progrési repàs dels errors

Aquest tema representa aproximadament el 4,7% del temari de la guia oficial de la conv. 46/26.

100% Gratis · Sense registreFes un test GRATIS ara i mira la teva nota →